Panellets

Arriba la Castanyada i des de fa dies les botigues ja diposen dels tradicionals panellets als seus aparadors. Ara bé, com podem estar segurs que el producte que ens ofereixen és artesanal i no industrial? El Gremi de Pastisseria de Barcelona ens planteja les quatre claus per diferenciar un producte de l'altre, i recorda que l'autèntic panellet artesanal no porta conservants ni colorants artificials ni fècules, utilitzades per abaratir el producte.  

Aquestes són les claus per aconseguir que no ens donin gat per llebre:


1. El massapà del panellet tradicional està feta exclusivament d' ametlles, sucre i ous. 

No porta fècules com patata o moniato ni altres substitutius, introduïts per abaixar-ne el preu. A Catalunya, els consumidors poden comprovar si un panellet és tradicional i artesanal gràcies al segell ETG (Especialitat Tradicional Garantida), que garanteix que només porta ametlles, sucre i ous. Es tracta d'un segell iniciativa de la Federació Catalana de Pastisseria avalada tant per la Generalitat com per la Comunitat Europea. Cal recordar que és una pràctica habitual en la pastisseria industrial la utilització de fècules per abaratir el panellet, perquè s'ha de tenir en compte que el seu preu ve marcat pel cost de productes com les ametlles o els pinyons, molt més cars que la patata o el moniato.


2. L'elaboració. 

Els panellets artesanals s'elaboren un a un. És un producte que, per la seva mida i procés d'elaboració, requereix moltes hores de treball a l'obrador i moltes mans. El pastisser pot trigar més de 3 hores a fer una plata variada de panellets de forma artesanal, des que obre el sac de fruits secs per començar a elaborar el massapà i fins que els panellets arriben al taulell.


3. Els valors nutricionals 

El panellet tradicional no porta conservants ni colorants artificials. Un panellet industrial, en canvi, porta diversos tipus de conservants per tal que el producte pugui estar setmanes o mesos emmagatzemat o col·locat en el lineal del supermercat per a ser venut. A les pastisseries artesanes els panellets es fan al dia per aconseguir que, sense cap mena d'additiu, aguantin tendres almenys 48 hores un cop se l'emporta el client.


4. La varietat 

Les pastisseries artesanals ofereixen una gran diversitat de sabors de panellets. A banda dels tradicionals (pinyons, ametlles, xocolata, coco, cafè) la creativitat dels pastissers ha anat introduint nous i innovadors sabors a les vitrines dels seus establiments.

8 curiositats sobre la cuina japonesa

Ara que que estem summergits en tantes modes gastronòmiques, i una d'elles és el de menjar sushi, i Ramen,etc.. i tot de coses japos, no està de més saber alguna coseta curiosa:

1. Únicament els homes preparen sushi

Sabies que només els homes poden preparar sushi al Japó? La raó és que la temperatura de les mans de les dones és més alta que la dels homes, un fet que pot modificar el sabor del peix.

2. Pren sopa per a una bona digestió

La sopa de miso és molt bona per a la digestió, i per tant s'ha de prendre al principi del menjar, i no al final.

3. La salsa de soja és per al peix

Sabies que la salsa de soja és per submergir el peix, i no l'arròs? Mai submergeixis les peces de sushi a la salsa de soja del costat d'arròs!

4. Demostra que t'agrada el menjar

Un fet extremadament curiós és que a Japó és molt comú fer sorolls en xarrupar la sopa de ramen, ja que els japonesos diuen que el seu sabor és millor quan ho fas, a més de que és un senyal que estàs gaudint del menjar.

5. No deixis menjar en el plat

Sabies que es considera de mala educació deixar menjar al plat? A Japó has de buidar el teu plat per complet, perquè els japonesos són molt frugals i estalviadors.

6. Arròs per tots

Gairebé el 70% dels japonesos mengen arròs almenys una vegada al dia, servit generalment amb carn, peix o vegetals. Els adobats i la sopa també formen part de la gastronomia tradicional japonesa.

7. Molts aliments crus

La cuina japonesa utilitza una gran quantitat d'aliments crus. De fet, segurament ja has de saber que el peix que se serveix en el sushi està cru.

8. Secrets del sashimi

El sashimi és sempre el millor tall de carn, i s'ha de consumir preferentment sense wasabi i utilitzant els pals. Contràriament a la creença popular, el sashimi no sempre és peix; també pot ser carn crua o pop amb prou feines cuit.

Com robar pizza, sense que ningú s'enteri

Un molt bon mètode per tenir en compte quan tens convidats a casa, i tens tanta gana que no pots esperar!

L'OMS classifica les hamburgueses, salsitxes i bacó en el grup 'top' de cancerígens, amb el tabac

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha emès aquest dilluns un informe en què sentència que la carn processada entra dins del grup 1 de substàncies cancerígenes, en el qual ja apareixen el tabac, l'alcohol, l'arsènic i l'amiant. Per la seva banda, la carn vermella també entra en la categoria 2A, com probable cancerigen.

Els estudis que relacionaven la carn processada amb efectes cancerígens porten anys en circulació, però aquesta seria la primera vegada que l'OMS s'alinea amb els investigadors especialistes en estudis del càncer. Ara l'OMS segura que la relació entre el consum excessiu de carn processada està directament relacionat amb el càncer colorectal i és la causa d'entre 34.000 i 50.000 morts per càncer a l'any.

Algun exemple de carns processades:

Pernil cuit, paleta cuita, llom cuit, pit de gall dindi cuit, lacón cuit, mortadel·les, galantines, choped, magre de porc, botifarra, salsitxes cuites,  cap de senglar, els llardons i el bisbe, les salsitxes enllaunades, chopped enllaunat o el magre de porc en conserva, llom semicuit, la panceta o tocineta, el bacón, las morcillas, algunas butifarras, los mondejos o la torteta, pernil i paleta o pernil i paleta curats, cecina, cansalada curada, el bacó adobat curat, la cansalada salada, el pit curada, el pernil d'ànec, el llom embotit, el capçal de llom o llom, el xoriço, la llonganissa, la xistorra, l'bull, la llonganissa, el fuet, la llonganissa de Màlaga, el salami, sobrassada, el chosco, el blanquet, la güeña i la llengua curada, el lacón, la cansalada orejada, el lacón orejat i el braó de lacón o laconcito,, el xoriço orejat, el xoriço crioll, botifarra orejada, el botelo o botillo, la androlla, algunes botifarres i algunes salsitxes, el flamenquín cordovès, l'hamburguesa, del «burguer meat", el "steak tartare», el farcit de Huéscar, la llonganissa i el xoriço frescos.

Aliments que s'estan carregant els teus músculs

Fregits. Aliments calòrics i arrebossats, no només una bomba per a la salut, també per a la pràctica de l'esport diari. No ajuden a guanyar massa muscular però sí greixos saturats.

Pastisseria industrial. Aquesta napolitana de mitja tarda ja sabem com es posa, però la barreja de farines i sucres és perfecta per guanyar pes, no múscul.

Suc de fruites. Per molt lliure de sucres que ens diguin que ve, res pot comparar-se a la fruita en peces, ni que sigui recent espremudes.

Alcohol. Calories buides que van directament al fetge i només aporten carbohidrats. S'acumulen i no es transformen en múscul.

Begudes isotòniques. Preparades per als esportistes, prendre-les a diari ia qualsevol hora només farà que guanyis pes difícil de perdre.

Embotits. Mai, excepte el pernil, llom o la cecina de bona qualitat per aconseguir la seva versió més autèntica de la proteïna, els minerals i vitamines.

Sucre blanc. El mateix que trobem en dolços, postres, arrossos, pasta, pans, cereals ...

Sibar

Puntuació: 7,2 

Preu mitjà: 30 € - 50 €Carrer de Carrasco i Formiguera, 18, Manresa.

Avui hem anat a un dels restaurants de Manresa, on esperes menjar com un senyor i on et trobaràs un ambient molt tranquil i una mica fred. Sort que nosaltres sempre estem ben animats.

Vam degustar el següent:

Primer un pica-pica, on hi havia:

Croquetes de pernil: quina decepció, ni cremoses ni gustoses.... molt atrevit, però alguna croqueta congelada trobaríem millor que aquesta.

Ous trencats amb patates fregides: seguint la línia de les croquetes. Patates eren pèssimes, però el pitjor de tot - el plat no tenia gens de gràcia, li faltava una mica de pernil serrà o una mica més d'espècies.

Cloïsses amb salsa d'all i julivert: sense ser una cosa extraordinària, almenys aquí sí que van arribar a un nivell esperat. A la salsa vam sucar-hi una baguet sencera!

El plat fort i especialitat de la casa, dit pel cambrer mateix.

"Chuletón" de bou a la brasa: 1 kg de bou amb 3 meitats de patates al caliu. Doncs estava bo i només això. Tenia un toc d'efecte xiclet i li faltava sabor a la carn. 

I per fi els postres:

Aquí vam escollir tot un clàssic, una crema catalana; en la qual li faltava tota la gràcia del món. Una crema així, la feia la meva iaia molt més bona!

Consell pel Criticat: Gran servei, gran local però ja és hora que porteu uns plats molt més ben acabats. Feu una cuina molt lineal, hi falta sabor i presentació. Amb aquests preus esperem unes croquetes molt millors, i uns ous trencats, la crema catalana, el chuletón..., etc.

Sembla que tingueu el cuiner enfadat.

Puntuació:

Neteja: 8 Plàtans

Atenció: 8 Plàtans

Menjar: 6 Plàtans.

Total: 7,2 Plàtans

Quan val un menú del McDonalds arreu del món?

Creieu que a tots els països del món, un menú d'aquest val el mateix?

Que sempre és tant "econòmic"?

Esteu ben equivocats!! 

Aqui us deixem una llista on hi ha el TOP10 dels preus més cars del menú, segons al lloc on estiguis:

1.- Venezuela - 16.50 $

2.- Suïssa - 13.24 $

3.- Noruega - 12.20 $

4.- Israel - 11.82 $

5.- Islàndia – 11.20 $

6.- Dinamarca – 9.61 $

7.- Argentina – 9 $

8.- Tanzania – 8.99 $

9.- Francia – 8.82 $

10.- Malta – 8.77 $

Com pelar una magrana sense perdre els nervis

No menges magranes perquè et fot molta mandra pelar-les?

Et venen atacs d'ira quan no pots desempallegar-te de les putes  merdetes blanques?

Et sents frustrat perquè creus que la magrana t'està xulejant?

Aqui us deixem una bona manera per
ser capaç de pelar una magrana sense perdre els estreps ni la dignitat!

Esperem que us ajudi

Rècords o bestieses?

Bogeries gastronòmiques, per entrar en el llibre dels Rècords Guiness:


1. La pizza més gran mai elaborada. Un total de 37’38 metres de deliciós formatge, tomàquet i massa de pizza.

 

2. L'hamburguesa de formatge i bacó més gran mai feta és aquesta d'una mica més de 900 quilos.

3. Qui no voldria provar aquesta deliciosa barra de xocolata de més de sis metres de llarg i cinc quilos de pes?

4. Aquesta paella es va portar el rècord guiness gràcies als seus 23.000kg de pes i els seus 21,16 metres

 5. El rei dels cupcakes és aquest de més de 500 quilos de pes

6. I aquest la salitxa de frankfurt més gran posada a la venda. Una delícia de 3,18kg

7. Un còctel de gambes? Podria alimentar a tota una gran ciutat gràcies als seus 538kg

  












8. Una delícia de pastís de gelat de més de 9.000kg

9. I la truita de patates més gran de la història és aquesta, amb les seves més de 6,5 tones



10. Amb poc més d'1 metre de diàmetre i 299 quilos, aquest bagel es va convertir en el major de la història



11. La galeta de xocolata més gran mai feta és aquesta de 30kg i més de 30 metres



12. El kebab que mai de la vida havies vist, més d'1.000kg de carn



13. Una mica de beure? Amb aquest capuchino de més de 2.000 litres no et quedaràs amb set



14. I el premi per a la mandonguilla gegant és per aquesta de 100 kg i 839 grams



15. Per menjar pasta, un total de 6250kg de spaguetti perquè ningú es quedi amb gana



Esperem que com a mínim, hagin aprofitat tot aquest menjar, o ho hagin donat a gent necessitada...

El Caliu (postres)

Perdoneu senyores i senyors, nens i nenes!! Però en la crítica d'ahir, vas passar una cosa que mai fins ara havia passat... I a per si fos poc, va passar amb el plat que més desitgem catar sempre. 

O us veu donar compte, o simplement vau pensar que no haviem demanat postres ( cosa pràcticament impossible). I és que simplement, ens vam oblidar de fer la crítica del postres!!

Així que, em comptes de rectificar l'entrada sobre El Caliu, el que farem és fer-ne una d'exclusiva pel postres!!

 

I com no, ja podem començar dient, que els postres seguien ben bé la mateixa línea que tot plegat.

De caire casolà i familiar, els postres van ser aquests:

Tall de gelat crocant: Doncs bé, tots el coneixeu i de segur n'heu menjat com a mínim un cop a la vida. Així que no descobrirem res, o us agrada o no. Però era com tots el altres gelats de crocant del món. Res a dir.

Mousse de maduixa: I mireu si eren casolans, que el mousse, estava fet per un familiar del propietaris del bar! Però, ben bo que estava eh! Suau, ben fet, i maco!!!

 

Coca i xocolata: la coca no sabem qui la va fer, però estava tremenda tu!! Molt flonge i perfecte! Això si, la xocolata Milka eh.. Podrìem dir també , que és tipic típic, postres  "d'estar per casa", que ben be podria ser el berenar que us donava la vostre iaia quan ereu petits, però sempre ve de gust! 

I per un últim, un altre clàssic.

Mel i mató: Molt bó, am els seus trossets de mel i tal.., però bé... La cosa baixava en picat, quan t'hi havies de posar la mel per sobre... Esperes que et portin una mel artesana, de poble, d'algun amic que te un parell de centenars d'abelles o alguna cosa similar, i va i el que et trobes és un puto pot de mel del supermercat Condis!! Casum tot!! I aqui tornem al Consell pel Criticat: finura, els detallets.. s'han de cuidar els detalls. 

Tot i així, el mató, el disfrutes!!

El Caliu

Puntuació: 6
Preu mitjà: 10€ - 20€

Passeig Bonavista, 1. Navarcles

Aquesta vegada hem anat a espategar a Navarcles. I tenint mandra de fer el dinar, hem anat a un petit bar-restaurant de menjar casolà anomenat El Caliu.
Molt familiar, i d'estar per casa. Fins i tot, i tenien a la iaia tota cofoia fent el talladet al mateix "menjador".

La dona, et canta els plats del menú com una mare que demana que vols per menjar. I sense pensar-ho gaire, hem demanat:

Canelons de carn: tot i ser bons, estaven una mica pensits. Vaja, que i faltava una bona injecció més de carn, perquè semblaven pastetes de pasta.

Canelons d'espinacs: Doncs bé. Igualet que els de carn. Bona execució, però una mica garrepes el el farcit! Tant bons que podrien ser, però com de sosos són, si els h falta xixa.
 

"Raviolis" de carbassó: De ravioli només en té el nom, però ja avisen abans de demanar-ho eh! Es tracta d' una invenció de la senyora de la casa que està tremenda!!!... la invenció aquesta del menjar eh, malpensats!!! Està fet amb dos làmines de carbassó, farcides amb formatge i gall d'indi; tot ben arrebossadet i cruixent. Molt original i molt bo!!

Anem a pels segons...

Uns peus de porc amb bolets: ben fets, tendres i bons. acompanyats amb bolets de comercial, és a dir; de pot.

Llobarro a la brasa: molt gustós i cuinat amb molta cura. estava per llepar-se el dits! 

Galta de porc a la brasa: per primera vegada provavem una galta de porc a la brasa, i cal dir que en ha encantat! feta al punt, molt tendra, i molt molt gustosa!! L'hem degustat com si d'un filet es tractés. Boníssima!
 

Consell pel Criticat: D'acord que és un local on també es fan menjars i pollastres per emportar, que és molt familiar, que és petitó i sense gaires pretensions; però no costa res tenir la cosa una mica més cuidadeta i tal. Quadres molt torts, piles de caixes,... només cal una mica més de vista, no demanem gran cosa.


Puntuació:

Neteja: 5 Plàtans.

Atenció: 6 Plàtans.

Menjar: 7 Plàtans.
Total: 6 Plàtans

Rànquing de les millors aigües minerals del mercat

FUENTE LIVIANA

Font Lleugera té el privilegi de liderar el rànquing, tot i que pel que fa a la qualificació global comparteix aquest honor amb Veri i Aquadeus, dues marques que reben la mateixa puntuació.

La deu de què és extreta està situat a Huerta del Marquesado (Conca) i tots els paràmetres analitzats reben una qualificació de "molt bo".

VERI
L'aigua embotellada Veri també se situa entre les tres marques més ben valorades.

En aquesta ocasió, la seva aigua procedeix de la deu de Sant Martí de Veri (Huesca). Es pot adquirir a bona part dels supermercats més populars.

AQUADEUS

Completa el podi de les millors aigües del mercat l'aigua mineral Aquadeus que, al mateix temps, pot presumir de ser la marca amb millor relació qualitat-preu.

El seu tipus de mineralització és feble i obté la màxima qualificació en els apartats que estudien els contaminants i la concordança de la seva mineralització. Quant a l'etiquetatge, l'OCU li atorga una valoració 'bona'.

S'obté de la deu de Masegoso (Albacete).

Solán de Cabras

Solán de Cabres és una de les aigües minerals més populars del mercat. Bona part de la seva fama procedeix de la seva qualitat, per aquest motiu se situï en quarta posició, encara que també la perceben com una marca cara.

És una aigua de mineralització dèbil, amb excel·lent qualificació en l'apartat de contaminants i concordança, mentre que el seu etiquetatge obté una valoració 'bona'.

La seva aigua procedeix del conegut deu de Beteta (Cuenca).

CARREFOUR Fuenteblanca

Carrefour Fuenteblanca pot presumir de ser una de les millors aigües en relació qualitat-preu, la primera si atenem tan sols a les marques blanques que es comercialitzen en l'actualitat.

Amb un tipus de mineralització dèbil (la més comuna en els supermercats), es presenta en un format de 1,5 litres i compta amb una completa informació en l'etiquetatge.

El seu èxit prové de la deu de Sorihuela del Guadalimar (Jaén).

FONT VELLA

Aquesta clàssica marca d'aigua mineral també gaudeix de bona salut en el mercat.

Per trobar el seu brollador hem de viatjar fins a Sant Hialri Sacalm (Girona).

Bona part del seu èxit també es deu a la potent estratègia de màrqueting que realitza des de 1970, quan es van emetre els primers anuncis de Font Vella.

AIGUA DE CUEVAS

Encara que potser sigui una de les marques d'aquest rànquing amb menor popularitat, Aigua de Cuevas presenta una de les millors valoracions, sobretot en l'apartat que analitza els contaminants on obté un 'molt bo'.

Amb un tipus de mineralització dèbil, Aigua de Cuevas presenta una informació completa en el seu etiquetatge encara que millorable, per aquest motiu obtingui un 'bo', i pot adquirir-se en diferents supermercats.

La seva font es troba a Felochosa (Astúries).

EL CORTE INGLÉS

La segona marca blanca que es cola entre les deu primeres posicions la trobem a El Corte Inglés, encara que en realitat comercialitza la marca Muntanya Pinos i es distribueix de la mateixa manera per a altres plataformes de la cadena com Hipercor.

Pel que fa a l'etiquetatge, l'OCU li atorga una qualificació de 'bona', mentre que per a la concordança de la seva mineralització i l'apartat de contaminants obté la màxima valoració.

S'obté de la deu d'Almazán (Soria).

Naturist

Naturist obté una valoració molt positiva en bona part dels apartats.

Tant la concordança de la seva mineralització com l'apartat de contaminants obtenen una qualificació 'molt bona', mentre que la informació que recull el seu etiquetatge podria millorar, per la qual cosa l'OCU considera tan sols que és 'acceptable'.

S'obté de la deu de Masegoso (Albacete) i pot adquirir-se en els centres Lidl.

FONTECABRAS I FUENTEVERA

Per tancar el rànquing de les millors aigües del mercat, l'Organització de Consumidors i Usuaris va destacar dues marques que, tot i que no es troben entre les deu primeres de l'estudi, presenten una gran relació qualitat-preu.

En el cas d'Fontecabras presenta una mineralització mitjana i s'obté de la deu de Jaraba (Saragossa), mentre que Fuentevera és de mineralització feble i té el seu origen en Calera i Barraques (Toledo).