A l'hora de triar un pa integral, hauríem de tenir en compte aquests punts:
-No fixar-nos únicament en el nom. Que posi "alt en fibra" o "multicereals", no vol dir que sigui integral. Hem de mirar la composició i buscar la paraula integral.
-El pa sigui marró fosc, tampoc vol dir que sigui integral.
-Si a l'etiqueta indica "farina integral", mireu el percentatge que té. Seran preferibles els que tinguin un percentatge del 75% o més gran.
-Els ingredients van enumerats en ordre segons la quantitat que hi hagi en aquest aliment. Si és integral, el primer ingredient haurà de ser farina integral.
-El més comú en aliments que semblen integrals però no ho són és: farina refinada + salvat.
-En el cas de la pasta, és comú trobar entre els ingredients "sèmola de blat dur" amb segól. Tampoc és integral.
Van ser terribles assassins, líders autoritaris, malalts de poder. No obstant això, els principals dictadors de la història també tenien els seus menjars preferits.
I més encara, segons afirmen les investigadores Victòria Clark i Melissa Scott encara queda registre de quines eren les predileccions d'Hitler, Mussolini i Gaddafi, per nomenar alguns, a l'hora es seure a taula. Així ho afirmen el seu nou llibre "Dictators 'Dinners: The Bad Taste Guide to Entertaining Tyrants".
T'expliquem aquí algunes de les menjars preferits d'aquestes persones:
Adolf Hitler: ell era conegut per ser vegetarià, però les investigadores afirmen que durant 1930 va trencar amb aquesta postura per menjar el que era el seu plat favorit: colom farcida amb nous, llengua, fetge i pistatxos. De fet, aquesta afirmació corroboraria la teoria que el líder nazi no ingeria carn a causa d'un problema gàstric que li provocava una flatulència crònica, i no per ideals.
Benito Mussolini: El dictador italià sentia debilitat per una senzilla amanida elaborada a força d'all cru, oli i llimona. A més, les investigadores afirmen que únicament ingeria pasta fabricada de manera especial i no li agradava la carn.
Muammar Gaddafi: Igual que Hitler, les investigadores consideren que el libi patia de flatulència crònica, pel que va haver de renunciar a una de les seves begudes preferides: la llet. Entre els seus menjars favorits es trobaven els macarrons i el cuscús amb carn de camell.
Fidel Castro: Segons indiquen Clark i Scott, l'íntima amiga de Fidel Castro, Celia Sánchez, va revelar en diverses ocasions que el líder cubà li encanta la sopa feta amb una tortuga en perill d'extinció.
Kim Jong-Il: Pel que sembla, el líder nord-coreà va ser un autèntic gourmet. De fet, segons les autores posseïa una biblioteca sencera plena de llibres de cuina i va instruir als seus ambaixadors perquè l'informessin de les especialitats culinàries locals de les regions que visitaven. Així va conèixer des del caviar iranià fins a la carn de porc danesa passant pels mangos tailandesos. No obstant això, els menjars per les que sentia debilitat eren la sopa d'aleta de tauró i l'elaborada a força de carn de gos.
Restaurants, compres i viatges descriuen com era la vida de Rita Barberá al capdavant del govern municipal de València després de més de dues dècades en el poder: 466 factures comprometedores que va destapar el grup Compromís ("ritaleaks") amb cridaners despeses entre 2009 i 2014. Ni més ni menys que 278.000 euros a compte de les arques públiques. Del total, 41.590 euros corresponen a 107 factures en restaurants. Encara que l'exalcaldessa tenia les seves preferències: on més diners es va gastar Alcaldia va ser en The Gourmet, el restaurant d'un hotel de luxe estil 'art decó' molt proper al Mestalla, l'estadi del València CF, on en un sol dia una factura per 18 comensals ascendia a 1.119,60 euros. La seva oferta està centrada en la "cuina mediterrània amb carn, peix i especialment arrossos" en una atmosfera "amb un toc retro-avantguardista" i també ofereix espais per a "més privacitat o intimitat". Entre els seus vins, presumeixen de tenir una oferta "única" a València amb preus que van des dels 15 euros fins als 7.500 euros. Tenen menú a la carta, menú diari (35 €) i menú degustació (50 €). Però, el que pel que sembla més agradava a Rita Barberá era Els Capellans, a les rodalies de l'estadi; és del que més factures consten, un total de 22 per valor de 2.540,36 euros. I anem sumant... : El Canyar:un preu tancat de 73 euros, tots els comensals de les 20 factures d'aquest local van demanar el menú de 73 euros. La Sucursal: Les factures reflecteixen que els plats solien anar acompanyats de begudes per a paladars selectes, com cinc vins negres Hisenda Monestir a raó de 42 euros l'ampolla. No podia faltar el whisky Glenrothes, que van demanar un dia tres comensals a 9 euros la copa.
Hotel Les Arenes: en el qual l'Ajuntament es va deixar 3.864,71 euros. Una sola factura consigna 2.034,99 euros per un "dinar", sense més detalls. Torna Carolina: del prestigiós cuiner Quique Dacosta i Manuela Romeralo, a tres minuts caminant de l'Ajuntament de València, es van abonar menges com llagostins i ostres, així com 102 euros en tres ampolles de vi. Hagués sigut una bona critica gastronòmica pel nostre blog....!!
Us proposem que feu un experiment a casa, si compreu sucre morè en una botiga o supermercat normal, agafeu un got amb aigua, i dissoleu un grapat de sucre a l'aigua.
Els resultats poden ser dues:
1r: després de remoure una mica i dissoldre el sucre el gra es queda amb el color fosc- marró que el caracteritza al sucre de canya. o morè.
2n: després de remoure una mica, el gra del sucre es queda BLANC, això que vol dir, que aquest sucre és una BARREJA DE SUCRE BLANC REFINAT I de melassa que si pertany al sucre morè.
Resumint, que el sucre morè pot ser que no sigui tan morè.
Hola!
Avui, volem compartir amb tots vosaltres un documental de National Geographic protagonitzat per Leonardo DiCaprio, que creiem que hauria de veure tot el món.
Potser alguns de vosaltres, ja l'ha vist... Uns quants, n'haurà sentit a parlar... Però pels que no l'hagueu vist ni sabíeu de la seva existència, no perdeu l'ocasió d'informar-vos del què passa al nostre planeta.
Aquest documental, parla sobre el canvi climàtic; - I ara potser heu pensat - (Bua! Quin "tostón"!!) -, però mostra realment tot el que està passant, ensenyen in situ , els grans problemes que hi ha i sobretot que hi haurà en les nostres vides si continuem sense fer cas a l' escalfament global.
I finalment, i no menys important. També parla dels petits canvis que podem fer tots nosaltres per posar el nostre gra de sorra i contribuir a frenar o fins i tot revertir la situació.
Ja sigui canviant el nostre consum, la nostra alimentació, i també escollint i votant als nostres governs de manera més sensata i/o sortint al carrer i pressionar als nostres governants per què apostin per altres energies més sostenibles i no vulguin només enriquir-se al preu que sigui!!
DEPÈN DE TOTS NOSALTRES!
Si voleu podeu consultar el vostre impacte climàtic i com poder compensar-lo visitant el web:
-La ingesta desbordada d'aliments en poc temps pot provocar-nos un dels majors mals estomacals: el reflux, ocasionant fins a greus problemes a solucionar amb operacions.
-Com a mal menor, però molest, l'acidesa és un dels primers símptomes a aparèixer després d'una ràpida presa de menjar.
-Les indigestions mal fetes al costat dels vòmits són altres símptomes a resoldre per l'hàbit de menjar molt ràpid.
-Podem patir fins intoxicacions d'aliments per la barreja d'ingredients al nostre estómac o dolents processos d'assimilació.
-Per això, el millor és menjar pausadament, encara que tinguem pressa, per assimilar cada ingredient i fer bé la digestió.
-Una manera de començar a menjar lent és menjar en companyia: mentre parlem amb els altres no menjarem i això ens s'alentirà els mossos.
-Evitar menjar a la zona de treball, ja que ens farà anar més ràpid amb el plat de menjar per treure'ns de sobre la tasca de menjar i seguir amb el nostre treball.
-Autoestablecerse la norma de comptar les vegades que masteguem: deu per cada mos que donem al menjar. Això ens farà triturar-la tant que evitarem refluxos.
-Seure a taula amb persones que mengin molt a poc a poc, per mera compatibilitat inconscientment anem a retardar cada mos.
-Si tenim molta gana és millor prendre una infusió, que ens saciarà abans, a llançar-se al plat de menjar.
Ja sabeu! A poc a poc i bona lletra! Cal degustar-ho tranquil·lament!!!
Avui sopar amb molt bona companya, on vam degustar el següent: Patates braves: bones patates bona salsa.... però això podem fer-ho a casa. Perquè no poseu alguna salsa més original.
Croquetes de pernil: com a les patates eren unes simples croquetes. Si estan bones però alguna marca de congelats que trobem en algun supermercat no estan massa lluny.
Pop a la brasa amb salsa de mel i graten de patata: molt bon plat a diferència dels altres dos, aquest sí que portava el toc especial. El graten de patata, tot i que estava una mica sec com també el pop, els hi faltava el punt de tendresa.
El gran moment, les postres:
Tiramisú: bon sabor, bona presentació duia també un toc especial per sortir-nos del clàssic tiramisú. Però el més important, la cremositat no estava per enlloc.
Consell pel Criticat: teniu tot a les vostres mans, per fer del vostre local un magnífic lloc gastronòmic. Colleu una mica més, cuideu els detalls!
A l'aeroport de Delhi, vam poder "degustar" una hamburguesa del sr. Mcdonald's! I també comprovar que són ben diferents a les que coneixem a casa nostra.
Ja per començar, el meú estrella té un altre nom. El que aquí en diem un Big Mac , allà és un Maharaja Mac! Del que també podem trobar la versió vegetariana (en comptes de pollastre, són anells de ceba! I de un McWrap, en diuen un Big Spicy. Que, com el seu nom ja indica, és picant; com també ho era la Maharaja Mac. Si si, aqui tot pica! Com ja podeu imaginar, i si no, ja us informem nosaltres, cap de les hamburgueses és de vedella. Totes són de pollastre, i ni tant sols porten porc. Així que evidentment, oblideu-vos del estimat "bacon"!! Tot i aquests canvis, es notava el regust especial made in McDonald`s... Les patates, tant a catalunya com a la Índia, com a USA com al planeta Mart, tenen seeeeempre el mateix gust! Sempre!
És un gran invent! Si teniu dubtes de què menjar en algun restaurant, demaneu thali. Es basa en una safata plena de platets on hi ve una mica de tot. Quasi com el que vindria a ser unes tapes!
Com a la majoría de llocs a la Indi, es diferencien entre moltes altres coses entre vegetarians i no-vegetarians.
Sol portar sobretot:
Arròs
Pa naan: ve a ser el que serà el teu plat/cullera per menjar. Però que enganxa!
Raita: salsa de iogurt, amb verdures i/o coses varies. és la salsa que us salvarà de picant, ja que l'apaga bastant.
Dhal: llenties "estofades". Boníssim!! Sempre!
Salsa a base de menta
I com no, depenent del lloc, hi posen unes coses o altres. Aquest també portava:
Chana Masala (cigrons)
Curry amb verdures
...i la bola que es veu just al mig del plat, és un postre moooolt típic, que se'n diu :
Gulab jamun
és un dolç fet amb una massa de llet en pols i farina, aigua de roses, i safrà, i que està boníssim!!! Tou, melós, i sucós. Tremendo!!
I si no us agrada res, i detesteu el picant, sempre us quedarà el:
Plain rice, és a dir, a "palo seco". Ni oli, ni espècies ni res de res. Arròs blanc eixut i insípid. Gens recomanable, a no ser que vulgueu morir ofegats perquè s'us ha quedat una bola d'arròs enganxada al coll!!
El pa que acompanya l'arròs que vam demanar a part, és:
Garlic naan, no és res més que un pa d'all molt típic, i que hi ha a quasi tots els restaurants.
Com no, també vam provar el:
Lassi: que és una beguda a base de iogurt, i que és un autèntic vici!!
I per acabar...
Llavors de fonoll i "pedretes" d'anís.Ho serveixen al final del àpats per a tenir una bona digestió i un alè més fresc.
Aquest cop hem tornat però a provar el menú del migdia.
Vam menjar el següent:
Trinxat de patata amb salsa de boletus: força bo. Molta botifarra negra ben lligada amb la patata i amb la salsa. Ara bé li faltava alguna cosa, potser la rosta?
Sípia de costa amb patata: plat senzill però efectiu. Llàstima que va quedar un pèl seca.
I per fi el moment dels moments, les postres:
Flam de formatge amb mel i trossets de caramel: la veritat una bona manera de servir un flam de formatge. Ben bo!
Consell el criticat: després de provar la carta el menú es queda molt curt. Li falta un petit detall per no estar tan lluny. Un ocellet ens ha explicat que en els flams algun cop hi ha quedat un trosset de la tapa de l'envàs. Vigileu!
Aquesta vegada, ens vam decidir per un restaurant de cuina FLEXITERIANA. Si si, ho heu llegit bé; I volem compartir amb vosaltres la definició que tenen a la seva web, perquè quedi més clar el concepte:
FLAX&KALE és un Restaurant Healthy Flexiterià. Tots els plats estan dissenyats pensant no solament en el plaer gastronòmic, sinó també en el seu valor nutricional. Un 80% de la nostra ofertaés Plant-Based i el 20% restant
són receptes que inclouen Peix Blau. Actualment existeixen molts pocs dubtes
respecte la correlació entre una alimentació sana i un estat de salut lliure de
malalties. Volem alimentar-te millor per a que siguis més feliç i aconsegueixis viure més anys amb una salut de ferro.
Benvinguts al fascinant món de l'alimentació Saborosa + Sana + Sostenible.
També cal dir, que tenen en compte tots els tipus de al·lèrgies i intoleràncies alimentaries que pugueu tenir! Explicant i definint tots els ingredients que porta cada plat de la carta!
I bé, un cop ja esteu més informats del concepte, anem al lio!
La cosa està, en que nosaltres volíem dinar, i decidits que vam anar cap aquí perquè ja feia temps que volíem anar-hi; però aquí resulta que els caps de setmana no es dina, sinó que es fa un brunch!
Però vaja, que en diguin com vulguin, però l'important era omplir la panxa, així que cap dins que vam anar.
Estava a petar de gent! Es nota que el menjar saludable, vegà, etc,etc,... està de moda, i en el seu punt àlgid!
El lloc en si, ja es bastant diferent a la resta; la decoració del local, és tota retro i elegant, però quan et porten cap a dalt a la terrasseta, ja flipes bastant! Un ambient molt guapo, i tranquil, i a sobre tot un hortet al mig, molt ben cuidat i guapo. I ja asseguts, va començar la gresca, amb les begudes:
PURIFIED H2O (0,5l)1,95€
aigua osmotitzada purificada i alcalinitzada de mineralització dèbil
DETOX | 5,95€
Beguda de cogombre + pastanaga + api + enciam romà + remolatxa + espinacs + kale + ortiga.
Bé, s'havia de provar, però no es sant de la nostra devoció... siguem sincers...
Tot seguit, un petit entrant...
BTT: BEET TUNA TARTAR | 12,50€
Tàrtar de tonyina i remolatxa + alvocat + llavors + brots. Fresc, suau, tant tendre de dins i tant cruixent de fora...!! Moooolt aconseguit i molt ben combinat. Va baixar com res!
I ara ja, els plats serios:
SPAGHETTINI PBFG | 12,50€
spaghettini plant-based gluten free de pasta d'arròs + mescla de bolets de temporada + velouté de porros amb xile + herbes del camp + coriandre + verdures wok. Portava la hòstia de coses, i estava la hòstia de bo!! Un mescla brutal de sabors, amb un toc picant que li donava la "puntilla". Quina passada de plat! Ens va ben sorprendre...
RAW SUPERBOWL | 12,50€
fulles verdes + coleslaw raw hummus + orange betacaroteno hummus + tallarins de carbassó amb pesto de cúrcuma + asazuke de cogombre + tomàquet cherry amb alfàbrega + chucrut de col llombarda + brots germinats. Una amanida super tendra i fresca de fantasia, plena de colors, sabors, textures, i tot ficat en un bol infinit!! Verd i verd i més verd que no s'acabava mai... però estava taaaaant bona! Aquesta és probablement l'amanida perfecta.
Rematem amb els postres...
VAINILLA MARCONA ICE CREAM 5,95€
Gelat de vainilla + préssec + maduixa + moskito (el pastisset de xocolata) + llavors de cànem + gerd liofilitzat.
Som-hiiii!! La cirereta al gran dinar! Boníssim i sense lactosa! Que maco que era... i que bo!!
I ja, per fer el remat dels remats finals...
Cafè i una Infusió d’herbes del camp (algerri); Que se'ns va posar de meravella... fantàstic!
Tancant el cercle de la perfecció...
Consell pel Criticat: De primeres, pot semblar que és un restaurant per gentguapa/hipster/veganos/modernillos/...., però creiem que és un local per a tenir molt en compte. Moltes persones pateixen de intoleràncies i al·lèrgies, i són menyspreats o marginats en molts restaurants. En canvi aquí, es podran sentir acceptats,compresos i cuidats! Molt bona labor. A més, el menjar és boníssim!
Hem estat viatjant per la India, i hem pogut degustar la seva cuina típica. Aquesta vegada però, no hem fet una crítica per cada local visitat, perquè seria massa difícil poder trobar cada un dels llocs on vam parar a menjar, i sobretot recordar el nom...!!
Això si, com a recomenació, sempre el millor és quedar-se allà on hi veus gent local i que el restaurant estigui bastant ple.
També cal informar-se bé dels preus abans de demanar o quedar-se, perquè pot variar molt d'un local a un altre (sobretot si és un local per "guiris"). Els preus poden variar des de 1€ a 10€!! I no per ser més car, serà més bo, comprovat!!
D'aquesta manera us assegureu de menjar plats del país, i on hi ha una rotació del menjar.. Perquè si mai aneu per terres indies, entendreu el concepte de rotació dels aliments...
I per si el picant no us va gaire, demaneu ¡sempre! que no us posin picant, o que us diguin plats que no piquin. Ja us avisem que:
el plat que diu que pica poc...pica! i el que diuen que pica...es quasi incomestible !!
Avisats esteu... :-)
Nosaltres vam poder provar, entre d'altre, tots aquest plats:
Biryani
És un plat d'arròs de la cuina pakistanesa i la cuina de l'Índia que l'elaboren amb una barreja d'espècies, arròs basmati, carn, vegetals i iogurt. Existeixen moltes varietats del biryani i cada tipus té les seves característiques úniques.
Les espècies i condiments que s'utilitzen per fer el biryani són els que contribueixen de forma elemental al sabor d'aquest plat; corresponen a claus, cardamom, canyella, fulles de llorer, coriandre i fulles de menta, a part sol portar en la preparació oli ghi, gingebre, cebes, all i iogurt.
Aquest per exemple, no portava carn ja que el restaurant era per a vegetarians.
S'ha de dir que està molt bo, i baixa molt bé.
Uttapam (o pizza india)
És una base de massa de farina de llenties i farina d'arròs que es cuina en forma prima i sol estar farcida. També n'hi ha de tot tipus i amb ingredients ben diferents. Aquesta duia un variat de verdures i coco. Normalment ve acompanyat de varies salses, que solen ser sempre les mateixes: de iogurt, tomàquet concentrar i picant, una espècie de caldet fet amb ceba, verdures i espècies, i una última de menta.
És per nosaltres un bon acompanyant d'altres plats, però com a plat principal no es massa divertit.
Samosa
L'embolcall exterior consisteix en una massa de farina de blat i llevat, oli de llavors i amanida de vegades amb comí.
Generalment es preparen fregides tot i que també existeix la seva versió elaborada al forn i solen estar farcides de variats ingredients com formatge, ou, carn picada especiada i vegetals com ara patates, coliflor, patates i llenties entre d'altres.
Aquestes eren ben cruixents i picaven, però estaven boníssimes!!
Segurament esteu flipant amb lo neta que està la taula oi...? hahaha Quan estàs allà, t'hi acabes acostumant, perquè sincerament no queda cap més remei... No us ensenyarem la foto de la cuina... Val més no recordar-la!!! Chana masala
(o chole masala) l'ingredient principal és el cigró (chana). Els ingredients que no poden faltar en aquest plat són la ceba, el tomàquet, la cúrcuma, les llavors de coriandre, l'all, el gingebre, chiles i la combinació d'espècies coneguda com garam masala.
Com no, eren picantons i tendres. S'ha de acompanyar amb el pa per fer el plat més entretingut i t'atipi més. Un plat força bo, per picar.
Chow mein
El chow mein és un plat xinès, però que he decidit afegir aquí, per ser un plat estrella en tots els menús, de tots els restaurants als que aneu a anar. Són una espècie de fideus fins, cuits i després fregits amb ceba, pebrot verd, pollastre, verdures, i tot el que se't passi pel cap de posar-hi en aquest plat amb mil variants diferents.
Ara, el que ens vam menjar nosaltres aquí..., tela tela!! Picava d'una manera barbara!! No em menjat cosa més picant en la vida, de veritat. Això si, ens el vam cruspir tot eh, amb dos collons! Tot i que vam suar eh.. suar, els ulls plorosos, i amb un formigueig a la llengua, llavis i fins i tot a les dents que era per flipar!!
Això si que era un plat bomba!!!
Fins aquí, la primera part!
Estigueu atents, perquè hi haurà una segona part!!
El nou president dels Estats Units li encanta menjar al McDonald's!
Els arcs daurats són els favorits de Trump, que va dir que busca l'hamburguesa de peix, les Big Macs i les Quart de Lliura amb formatge.
"És meravellós", va dir.
Però no es tracta només del menú, va explicar Trump. Més aviat, és un assumpte sobre la neteja i un imperatiu empresarial per no 'enverinar' als clients fidels.
"Amb una mala hamburguesa pots destruir McDonald 's. Una mala hamburguesa i pots anar-te per Wendy 's i aquests altres llocs i queden fora del negoci", va dir el precandidat. "M'agrada la neteja i crec que és millor anar-hi abans d'anar a un lloc que no té ni idea d'on ve el menjar que venen".
Hem trobat un article molt interessant de la mà de TimeOut, i que volem compartir amb tot vosaltres:
Coses que NO poden fer els bars i restaurants
Exemple 1: Seieua una terrassa o a un bar/restaurant de la ciutat. Poc després, el cambrer us diu que,si no és per menjar, no us podeu quedar. "Però, i si prenem una cervesa i piquem quatre croquetes?". Tampoc. Menjar o res.
Exemple 2: Sou quatre amics que heu dinat a un restaurant. Us porten la factura i veieu que us han cobrat vuit euros en concepte de 'coberts'. Us els mengeu? Us els emporteu a casa?
Exemple 3: Teniu 20 euros per dinar. Demaneu a consciència per no gastar més i quan us arriba la factura... pam! 24 euros. Com ha passat? "L'IVA no estava inclòs a la carta", us diuen.
Exemple 4: Esteu a un bar i us porten una Coca-cola en llauna. Vermella i bullint, sembla que us hagin portat lacre en comptes d'un refresc. Demaneu un parell de glaçons i a l'hora de pagar us sumen 20 cèntims per cada tros de glaç.
A tothom li ha passat això en algun moment, i ja sigui per desconeixement de la llei, o per una distracció del cambrer, no sabem com reaccionar ni què fer. Preus diferents dels de la carta, suplement per usar els coberts, per demanar gel o per menjar pa... Si sou dels que aneu una mica perduts amb aquest tema, apreneu-vos bé què podeu fer en situacions com les següents.
IVA no inclòs
Esteu a un bar o restaurant i heu demanat plats per valor de 50 euros, però el compte diu que n'heu de pagar 60. Per què? L'IVA no estava inclòs. Això és il·legal. El preu a la carta ha d'incloure l'IVA. I no, no s'hi val indicar a la carta que l'IVA no està inclòs.
Negar-se a acceptar bitllets grans
Els locals d'hostaleria i restauració han de tenir canvi suficient. No es poden negar a cobrar-vos si pagueu amb un bitllet de 100 euros un cafè amb llet i una magdalena. Això sí, s'ha de tenir mala llet per fer-ho.
Suplement pel gel
Sí que és legal que a la carta aparegui 'cafè amb gel', i sigui més car, però això de demanar un parell de gels per la Coca-Cola i que els cobrin, sense que estigui especificat a la carta, és il·legal. Per què no cobren pel got, també?
Suplement per pa
El pa es pot cobrar, sempre i quan aparegui especificat a la carta. Si ho posa a la carta, podeu demanar que no us posin pa i no us el cobraran, però mai de la vida es pot cobrar un producte sense avisar.I molt menys sense haver-ho demanat.
Cobrar pels coberts
"No es pot cobrar res que resulti necessari per a la prestació del servei", diuen a l'Agència Catalana de Consum. Si cobren pels coberts, per què no cobrar per les estovalles o les cadires? (això ho dic jo).
Obligatori menjar
No, no us poden obligar a menjar. Si voleu asseure-us a prendre una cervesa i prou, ho podeu fer, mentre no s'indiqui a la taula d'alguna manera, a la carta o a algun lloc visible del bar o restaurant.
Preus més cars a taula que a la barra
Heu demanat un entrepà a la taula d'un bar, que a la carta posa que costa 4 euros. Quan arriba el compte, toca pagar 4,60 euros, perquè l'hem demanat a taula, diuen. Si això no està indicat a la carta, està totalment prohibit. I tampoc val que a la carta posi que serà més car a taula. Ha de posar exactament el preu, desglossat.
Preu Segons Mercat
És bastant habitual que en alguns plats de la carta, en lloc d'aparèixer el preu posi 'Preu Segons Mercat'. O 'Segons Mercat'. Això no és legal. Pot passar que el preu variï depenent del dia i del producte, però la carta ha d'incloure el preu exacte. El bar o restaurant haurà de reimprimir la carta o actualitzar-la.
Demano una aspirina, me la donen i me la cobren
Mai, mai, mai un empleat d'un restaurant o un bar pot subministrar medicaments. Això només ho pot fer algú autoritzat a una farmàcia o un hospital. I, esclar, queda totalment prohibit cobrar per una aspirina o paracetamol.
Plats del dia sense preu
És molt típic allò de "Fora de carta tenim un xai al forn amb peres boníssim", però mai diuen el preu. Doncs això tampoc està permès. Els plats, tant si són del dia com si no, han d'estar indicats a la carta o a un llistat de preus posats al local.
Cobrar l'aperitiu o conceptes no sol·licitats
Ens poden servir menjar sense haver-ho demanat? Sí. Ens poden cobrar per això? Mai. "En cap cas es poden cobrar serveis o conceptes no sol·licitats expressament pel consumidor en el moment de fer la comanda del servei, com ara, per exemple, entrants", expliquen des de l'Agència Catalana de Consum.
Cobrar per usar els serveis
Els bars i restaurants, com qualsevol local, es pot reservar el dret d'admissió. Però "els establiments de restauració no poden cobrar cap import als seus clients pel fet d’utilitzar els serveis-wc". Ho diu, de nou, l'Agència Catalana de Consum.
Menú per a un
Tot i que compartir un menú a un restaurant és estrany, no està prohibit. Potser mal vist, però no prohibit.
** Si voleu més informació sobre temes de consum, així com fer una reclamació, consultar la normativa o bé fer una queixa o reclamació, podeu adreçar-vos a l'Agència Catalana del Consum.
