TANCAT PER VACANCES!

Tornem a l' Agost.

Frankfurt Palamós

Puntuació: 6,6

Preu mitjà: 6 € - 10€

Avinguda Catalunya, numero 27, local 1, Girona, Palamós.  

Després d'un gran cap de setmana, vam anar a caure aquí. Portats i capitanejats per un gran company. La veritat que val la pena anar-hi. Un tracte magnífic!

Aquí hem tastat el següent:

Patates braves: Jo diria que eren quasi perfectes, no semblaven congelades, sinó naturals. I la idea de portar la salsa a part, per tu anar-les sucant, ens va agradar!! I la salsa ufff.... Tremenda!! 

Xoriços picants: Correctes, picants però sense passar-se. Ara el pa que l'acompanya podria ser millor... És aquell pa tipus plàstic. Un bon aperitiu per fer venir la set...

Frankfurt de la casa: ens va agradar molt l'enciam amb ceba i maionesa que portava a dins, boníssim. La llastima estava en les salses, mostassa i el quètxup. No ajudaven gents, aquí també hauria sigut millor posar-les a part. Per acabar el pa que veu utilitzar, com ho diria... és massa dens...

Consell pel Criticat: tenint el servei que teniu, proveu d'utilitzar o buscar un pa i unes salses diferents. Segur que hi sortim guanyant tots! Ara, la salsa de les braves ni tocar-la!

Puntuació:

Neteja: 7 Plàtans

Atenció: 8 Plàtans

Menjar: 5 Plàtans

Total: 6,6 Plàtans

Mar Bonic

Puntuació: 5,3

Preu mitjà: 15 € - 30€

Passeig del Mar, 3, Palamós, Girona

Tot pintava molt bé, teníem reserva per anar sopar a un restaurant, a prop del mar i segons alguns ciutadans de Palamós un bon restaurant. Així que estàvem nerviosos per anar-hi.

Així va començar el show:

Còctel de gambes: Crec que era una broma, això si una broma pesadíssima. Servit amb un plat pla, amb un enciam tallat a parts gegants, gambes minúscules i crues (descongelades), salsa rosa de pot. Hi ha quelcom, molt pitjo, al cul del plat ple d'aigua. Així que podeu imaginar quin gran còctel.... Almenys poseu-li de nom amanida de gambes.

Entrecot salsa pebre verd: gràcies algun poder diví molt millor que el còctel. El pobre entrecot el podrien portar sobre una barqueta, així no s'ofegaria amb tot el mar de salsa que veu posar-hi. A part d'això força correcte. Ah! No pot faltar! És patètic utilitzar patates palla congelades per un restaurant.

A causa de la decepció vam passar de les postres, així que cafè i cap a casa...

Consell pel Criticat: lloc boníssim, servei molt bo. Perquè espatllar-ho amb aquest "còctel", tothom sap que se serveix amb una copa i sense aigua a sota...

Puntuació: 

Neteja: 7 Plàtans

Atenció: 7 Plàtans

Menjar: 2 Plàtans

Total: 5,3 Plàtans

Què en sabem del gaspatxo?

Andalusia és la zona més gaspatxera i la que l’ha donat a conèixer a tot el món, però el gaspatxo no es va inventar al sud d’Espanya. Molt abans del segle XVI, quan els conqueridors van portar els primers tomàquets (ingredient essencial del gaspatxo andalús) a la Península des del Nou Món, segles abans, a l’Imperi Romà ja combatien la calor amb una barreja d’aigua i vinagre anomenada posca que alguns soldats espessien, per fer-la més nutritiva, amb oli i molles de pa. Segons constata Teresa Barrenechea -premi nacional de gastronomia 1998 a la millor publicació- al volum The cuisines of Spain: exploring regional home cooking (2005), aquells protogaspatxos romans van anar “evolucionant al llarg dels segles en combinacions molt més elaborades”.

Al Cèsar el que és del Cèsar, però el que sí que prové de les terres del sud d’Espanya és el nom: gazpacho és la variant mossàrab del mot portuguès caspacho, derivat del preromà caspa, que significa fragment. Així doncs, el gaspatxo i la caspa tenen la mateixa etimologia! El gaspatxo per antonomàsia, el que avui dia considerem que és el tradicional, de tota la vida, és l’andalús, i es fa amb tomàquets ben madurs, pebrot verd, cogombre, all, ceba, pa, oli d’oliva, vinagre de vi blanc i sal. Aquesta barreja es va fer molt popular entre els treballadors de la terra, els més humils, perquè a canvi de la seva feina els jornalers no rebien diners sinó aliments dels horts que cultivaven, de manera que era comú que s’agrupessin entre ells per nomenar un gaspatxer que s’encarregava de moldre a mà totes les verdures que tenien per fer aquesta sopa freda per a tots.

 

Un gaspatxo d’hivern?

Hi ha moltes variants del gaspatxo, i no cal fixar-se en la cuina creativa contemporània per adonar-se’n. Fent un recorregut geogràfic pel centre i el sud de l’Estat en surten una desena, des de la porra d’Antequera, un puré fet amb força pa candeal, una espècie de pa de pagès, i el salmorejo de Còrdova, acompanyat d’ou dur i pernil salat, fins als gaspatxos d’hivern, els manxecs, calents i preparats amb carn de caça feta a miques. Aquests no comparteixen ingredients amb els freds, només el nom, perquè, com els del sud, als manxecs els ingredients es trenquen a bocins abans de barrejar-se.

Curiosament, els tres cuiners entrevistats -Xabi Bonilla, Ada Parellada i Mariona Quadrada- destaquen l’ajoblanco com un dels seus preferits. “M’agrada l’ajoblanco a base d’ametllons tendres i acompanyat amb grans de raïm moscatell pelats”, detalla Quadrada, mentre que Parellada explica: “De totes les variants, em decanto per l’andalús, que sigui una mica aigualit, perquè m’agrada més beure’l que menjar-lo com una sopa. I m’agrada, especialment, aquells dies que em sento cansada o tinc ressaca! Diuen que el tomàquet és un bon agent per combatre la ressaca- continua la xef-, per això els anglosaxons es desperten amb un Bloody Mary. Jo, en aquests casos, recorro a una versió més castissa i em dedico al gaspatxo. I també em decanto per l’ajoblanco, aquell gaspatxo blanc amb una gran quantitat d’all, tal com diu el nom. Tot i això, el meuajoblanco s’allunya una mica de l’original perquè el faig amb alls escaldats, per reduir-ne la potència. I hi poso una quantitat important d’ametlla en pols”.

 

Els de pera, els millors tomàquets

Tomàquets de veritat, sisplau. És la petició que fan els cuiners davant la proliferació, ja fa uns anys, dels tomàquets tipus pilota de tenis taula: insípids, sense suc, arenosos i cars. “Hem de buscar tomàquets que hagin crescut i madurat en un hort, res de tomàquets d’hivernacle que es cullen verds perquè madurin en una cambra frigorífica”, demana Bonilla. Ja que necessitem pocs ingredients, almenys que siguin de la millor qualitat. Quadrada indica que “en aquest punt de l’estiu els de pera” són els millors, i si no “d’altres que siguin ben madurs i carnosos”.

Parellada també opta pels de pera, perquè “tenen molta polpa i són poc àcids”. “A més, són molt vermells i, per tant, queda un color molt intens i agradable -continua Parellada-. Tot i això, com que el carrego d’oli, el meu gaspatxo és més aviat ataronjat”, confessa la xef del Semproniana. Bonilla, tot i que reconeix que aquesta varietat de tomàquet és “la més popular per fer gaspatxo”, ell, posats a demanar, prefereix el tomàquet lleig de Tudela (és tan lleig que cada any se celebra un certamen per premiar el pagès que hagi cultivat l’exemplar més horrorós). “No sé si sóc gaire objectiu, perquè em vaig criar en aquesta petita ciutat navarresa, però puc assegurar que és un tomàquet espectacular”, afirma Bonilla.

 

Els trucs dels professionals

Fer un gaspatxo no té misteri, no és un plat que hagi d’anar fent xup-xup durant hores a una temperatura molt concreta ni cal deixar-s’hi la pell per trobar un ingredient exotiquíssim i crucial per a la recepta. No. Fer un gaspatxo és fàcil, però els cuiners tenen trucs per preparar gaspatxos excepcionalment deliciosos. Preneu-ne nota. Quadrada, per exemple, recomana “deixar-lo reposar un parell d’hores” i, sobretot, aconseguir “l’equilibri entre el vinagre i l’oli, i que aquests dos productes siguin de qualitat”. Bonilla apunta en la mateixa línia, i creu que la diferència entre “una sopa freda qualsevol i un bon gaspatxo” és en “l’emulsió d’oli d’oliva verge extra i el vinagre de xerès”.

El truc de Parellada és pelar i retirar sempre les llavors dels tomàquets, i considera que “és ideal posar tots els ingredients en un bol i deixar-los macerar tota una nit, perquè és la manera que el pa s’estovi i tots els ingredients deixin anar la seva expressió, perquè el vinagre farà que el tomàquet tregui el sucre i deixi anar el suc”. El vinagre, per cert, “ha de ser molt bo”, comenta; per això ella sempre fa servir vinagre de xerès o agràs, un vinagre de most de vi.

Cal Patoi

 

Puntuació: 6,3
Preu mitjà: 10 € - 20 €

Plaça Clavé, 12. Navarcles

Amb ganes de sopar fora i en una terrasseta ben parida, vam anar fins a Navarcles expressament per anar a menjar en aquest mític restaurant del poble. 

Lloc molt familiar de tota la vida, amb un tracte molt proper i amigable amb el client. 

Típica carta per sopar, amb amanides, torrades, pizes i tapes, però amb tot amb un toc que els hi dna molta personalitat!

Vam demanar: 

Amanida de colors: Favetes, olivetes, melmelada, "croquetes" de formatge de cabra, tomaquets xerri, blat de moro torrat, formatge per sobre,.... Ah  si!! i també duia enciam!! Amanida molt completa i potent! Molt lograda i bona!!

Plat Patoi: Plat combinat "full equip"!! Té de tot i més. Amanida, torrades, escaixada de bacallà, escalivada, pernil salat, anxoves. Ideal si no saps decidir-te per un plat, perquè el plat aquest és com un buffet lliure! Per triar i remanar. 

Calamars a la planxa: Crec que en la vida, demananat aquest plat a altres llocs, ens n'havien portat tants... i de tant bons!! Fregits i salats just al punt! Eren molt tendres, i gustosos!!  

Amanida navarclina: enciam i escarola, molt ben acompanyat amb cigrons, peus de porc desosats i bacallà!! Quina meravella tu! Coses tant diferents, i que semblen tant incompatibles, i que quan s'ajunten fotin aquesta joia de plat!! Tant "simple" i tant brutal!! Molt bo i recomenable!

Pizza de sobrassada, pinyons i mel: MaredeDèussantíssimatrinitatdelsmonjos!!! Quin miracle de pizza ostia!! Tant fineta, tant cruixent, tant gustosa,.... mmmm..!! Pizza Top!! Amb el contrast del salat de la sobrassada i la dolçó de la mel... Realment sorprenent, i deliciosa!

Per acabar els postres! ..Que no els vam demanar de la carta, perquè, celebravem un aniversari, i vam portar un pastí prèviment comprat en un supermercat lowcost. 

Tot i que ho vam compensar demanant cafès, tallats i trifàsic , tot amb gel! 


Consell pel Criticat:  L'única cosa que podríeu fer, és millorar la decoració, o modernitzar la terrassa, fer una entrada que convidés més a entrar, o totes tres coses juntes. Però com que sempre ha estat així, i coneixent-los no ho faran , feu el que volgueu, que malament no us anirà pas! 

Puntuació: 

Neteja: 5 plàtans

Atenció: 7 plàtans

Menjar: 7 plàtans

Total: 6,3 plàtans

MENSSANA

Puntuació: 7,6 

Preu mitjà: 10€ -15€

Carrer de Sardenya, 48 (Barcelona)

Ja fa uns quinze dies, estàn a Barcelona, i buscant un lloc on dinar més o menys aprop de La Barceloneta, vam ensopegar amb aquest local.
Només de passar per davant, ja crida l'atenció, i produeix una sensació, que t'empeny a entrar; i a la qual no ens vam poder resistir!!

És un restaurant acabat d'obrir, amb la decoració de moda amb palets i plantetes, i està molt net i amb una ambient i clima molt calmat i relaxant; on fan una cuina semi-vegana, i en el que el menú que feien de cap de setmana  només valia 9,5€!!

 Tot i així, nosaltres vam demanar sols un plat del menú, i dos coses més de la carta:

Entrepà de salmó ( salmó fumat, formatge fresc, llimona, cogombre i enciam): pa cruixent i gran, i amb combinació perfecta dels ingredients. Era molt lleuger, fresquet, i baixava sol. Molt aconseguit i mol bo!!

Wrap vegà ( verdures a la planxa, Dip d'alvocat, rúcula i tomàquet xerry): Potser un pèl massa petit... però molt gustós i tornant a encertar de ple en la combinació d'ingredients. Llàstima que quan li vas agafant el gust, s'acaba!!

Vedella amb graten de patates i salsa criolla: el plat més complet de tots, amb la carn gustosa però no tant tendra com esperàvem, i que no sabem  si era per no ser de prou qualitat o per està massa feta. Però això si, l'acompanyament del graten de patates, et feia oblidar qualsevol cosa d'aquest món!! uf,uf!! Brutal, espectacular, boníssim,.. no parlem del Messi, no! Parlem de les patates!!! Finetes i tendres i cruixent a la vegada, perfectes... I tot plegat sumant-hi la salseta criolla, fotien un plat molt currat!!

Com que les begudes no entraven al menú, i som una mica garrepes, només vam demanar un beure pels dos. La cambrera ens va recomenar la llimonada amb maracujà artesana que preparen ells mateixos, així que la vam demanr i vam encertar de ple!!  Boníssima i refrescant, és la millor que hem begut mai!! Bé.. al final també vam acabar demanant un got d'aigua...

I per acabar, i tot i no tenir carta, ens van portar l'única cosa que tenien  per menjar de postres aquell dia:

Pastís de xocolata i maduixes: Collons. collons!! Només una cosa de postres, però quina cosa tu!! Un pastisset ben malós, dolcet i tovet, que estava molt bo!! També portava una melmelada de fruits de fruits del bosc al mig, que encara li potenciava més el sabor! Un senyor postre bomba!!

Consell pel Criticat: Aqui es respira calma, tranquilitat, pau. Seguint així aniran per el bon camí. Només cal, que els cambrers perdin una mica la vergonya, i la cosa pujarà com l'escuma!!

Puntuació: 

Neteja: 8 plàtans

Atenció: 8 plàtans

Menjar: 7 plàtans

Total: 7,6 plàtans

Què és el quefir?

Escoltem parlar molt d'ell, dels seus beneficis, però no el trobem en qualsevol comerç. Es relaciona amb el vegetarià, l'ecològic ... i quan coneixem el que és, posem cares rares, com desconfiant del seu origen i de la seva manera d'elaborar-lo. 

A més del que és saludable que és, simplement hem de llegir bé la procedència d'aquest aliment o del fong amb el qual ho farem. Així que aprèn, anota i llança't a gaudir del quefir i de les seves propietats.

Es tracta d'un producte lacti que, a diferència del iogurt, fermenta mitjançant una reacció lacto-alcohòlica. Encara que la definició tècnica és la d'una combinació de bacteris probiòtics i llevats en una matriu de proteïnes, lípids i sucres. És a dir, és un làctic fermentat mitjançant fongs i bacteris procedents del Caucas. Perquè sàpigues l'aspecte que té, se sol dir que sembla un tros de coliflor.

Hi ha dos tipus de quefir: d'una banda el de llet i per un altre el d'aigua. El primer s'assembla molt al iogurt i el segon és una beguda que sap com una llimonada però amb gas. Aquest últim ho poden prendre els al·lèrgics a la llet. I s'ha de prendre en dejú o abans dels àpats per assimilar millor.

Les propietats d'aquest producte són gairebé infinites: Ajuden a reduir el colesterol, protegeix l'estómac, ajuda a millorar el ritme intestinal, és a dir que és digestiu, i enforteix les defenses. A més és molt diürètic i depuratiu.

Per elaborar el d'aigua necessites 1 litre d'aigua mineral, 3 cullerades grans de sucre blanc o morè, 1 figa seca, mitja llimona tallada a trossos, 3 culleres del nòdul del Quefir. Introduïm tot això en un flascó, el agitem bé i ho deixem fermentar entre 2 i 3 dies.

Per elaborar el de llet necessites uns grans de quefir, llet de qualsevol tipus encara que si tries la desnatada en surt un quefir molt diluït, i un pot de vidre. Tanca-ho i deixa-ho a 1 dia mínim. Com més ho deixis, més espès i fort serà. Després, per gaudir-lo, cola-ho.

Apa doncs! Ja sabeu una cosa més. 

Millor un plàtan que una pastilla

Aquestes són les raons per les quals menjar un bon plàtan és millor que prendre pastilles: 

- Ajuda a combatre la depressió gràcies als seus alts continguts de triptòfan, que t'ajuda tenir alt l'ànim i sentir-te feliç. 

- Serveix per treure les berrugues, el que has de fer és tallar un tros de la pell per la part interior i cobrir amb una gassa, i evidentment posar-ho sobre la berruga. 

- El plàtan baixa la temperatura corporal, és ideal per a un dia calorós o quan aquestes patint de febre. 

- La closca del plàtan ajuda a combatre la picor i la irritació de la pell, és ideal quan la persona pateix d'urticària o és picat per algun insecte. 

- Alleuja gastritis i refluxos ,és a dir, és un antiàcid natural. 

- És un antioxidant natural. 

- Ajuda a regular el sucre de la sang. 

- Ajuda a les nàusees als matins. 

- Conté vitamina A, B, C i D. 

- Es recomana per a les persones que pateixen hipertensió.
 
- El plàtan és anomenat com la fruita de l'alegria, que diuen que allunya el mal humor. 

- Gràcies a les seves grans quantitats de potassi, diuen que és una ajuda contra  la pèrdua del cabell. 

- Ajuda a la concentració i l'aprenentatge, menja un plàtan abans d'una classe o un examen i veuràs els resultats. (s'ha d'estudiar una mica també eh...) 

- És l'única fruita que la pots menjar sense ser cuita i no corres el risc que et causi úlceres estomacals. 

- A causa del seu alt contingut de potassi, controla rampes produïdess durant entrenaments o en les hores de la nit. 

- Enforteix els ossos. 

- Contraresta la pèrdua de calci que es perd mitjançant l'orina. 

- Retira toxines i metalls pesants del nostre cos. 

- Cura l'anèmia. 

- Estimula músculs i cèl·lules del cervell gràcies al seu alt contingut de Potasi

10 raons estrictament nutricionals i de salut per ser vegetarià

Sincerament, a nosaltres ens agrada massa la carn, com per eliminar-la per complet del nostre cos; però un cop llegiu això, raóns no en falten per a replantejar-se com a mínim una mica la nostra dieta!! I quan dic nostra, ens referim a la de tots!!

Aqui van 10 bones raóns per fer-se vegetarià, ( sense entrar en els sentimentalismes sobre la vida animal i altres històries):
 
1. En els anys 70, es van dur a terme nombroses investigacions que van demostrar que les dietes de baix contingut gras, prevenen les malalties cardíaques. La dieta vegetariana posseeix aquestes característiques, podent a més, revertir aquests mals.
     
2. Els greixos vegetals poliinsaturats tendeixen a disminuir la pressió arterial, mentre que els greixos animals l'eleva.
    
3. És una bona mesura per prevenir el càncer per la quantitat de fibres presents en l'alimentació vegetariana; i facilitar l'expulsió dels residus alimentaris, s'eliminen les toxines, prevenint així el càncer del còlon. També hi ha molts vegetals com el bròquil, cols de Brussel·les, la coliflor, l'all i altres, que contenen nutrients anticancerígens.
    
4. La pasta sense carn conté gran quantitat de carbohidrats i és l'aliment preferit dels corredors perquè produeix una energia lenta i sostinguda sense excés de greix o de calories.
    
5. Com més fruites, vegetals i cereals mengis, major quantitat de nutrients tindrà el teu organisme. Una dieta vegetariana variada i degudament equilibrada, aporta els nivells necessaris en nutrients que el teu organisme necessita.
   
6. La dieta basada principalment en cereals, vegetals i fruites ajuda a controlar la diabetis. Els asiàtics i polinesis porten una dieta similar i els casos de diabetis entre aquesta població són quasi inexistents; però quan adopten el tipus d'alimentació occidental, els casos de diabetis es tornen més nombrosos amb les complicacions freqüents, com l'arteriosclerosi.
   
7. Els plats basats en vegetals són més econòmics, pel que fa als costos de la fruites, pensi que s'està estalviant en medicines.
  
8. Les pastes i cereals són bona font d'energia, recomanada sobretot pels atletes i els fisioculturistes, per construir músculs i augmentar la resistència. Contra el que generalment es creu, la dieta vegetariana no és pobre en proteïnes.      

9. Augmentarà els teus coneixements en nutrició en prendre interès en canviar els teus hàbits alimentaris i recórrer a la literatura existent sobre vegetarianisme.
     
10. És una alimentació completa perquè tots els nutrients que l'organisme necessita es troben en el regne vegetal; les vitamines, els aminoàcids i els minerals estan presents en els vegetals.

Abdomen pla en cinc aliments

Reconeguem-ho, posar-nos en banyador amb la panxa cervesera no atreu ni a la sorra. La solució per lluir un abdomen pla consisteix a seguir menjant, però d'això que et diem.

T'agraden els cogombres? Doncs rendeix-te a ells perquè la salvació està en ells. Redueixen la inflamació de l'intestí gràcies a la quercetina, un flovonoide antioxidant.

El gingebre ajuda a les digestions, així que ni tan sols quan acabem de menjar tindrem la sensació d'ocupar una talla més de pantalons si prenem una infusió d'aquesta mà de sant.

Espàrrecs (blancs, sobretot) per eliminar l'excés d'aigua al nostre cos que, al seu torn, ens fa sentir-nos inflats. És el superaliment per a la inflamació.

I una mica de fruita, la papaia. El seu enzim papain millora les digestions. A més, ve carregada de fibra per ajudar-te amb la tasca de tenir un ventre pla en tot moment.

I si vols un abdomen pla amb algun que altre abdominal, prova amb les pomes. Són baixes en calories, en greix, en sucres, són un cremador natural de greix i són molt saciants.

Mengeu tot això i així acabareu: