Salsa per calçots vs Salsa romesco

Una tema que de ben segur ha sigut debat a més d’una taula, i és que les diferències entre les dues salses són força difuses. 

A fi d’aclarir aquest dubte i esvaïr les discussions que segur que heu viscut alguna vegada en plena calçotada, hem fet una petita recerca i hem trobat algunes dades que poden dibuixar les diferència més clares que els experts indiquen:

• La salsa de calçots porta més tomàquet i nyores que la salsa romesco.
• Ambdues salses tenen una base de nyores, avellanes i ametlles i tomàquet all escalivats.
• Les dues salses porten ingredients escalivats, l’all i els tomàquets.
• La salsa de calçots és més dolça que la romesco.
• La salsa romesco és més gruixuda i terrosa que la salsa de calçots.
• La salsa de calçots, originalment, no sol portar vinagre, mentre que la salsa romesco sí en porta.
• La salsa romesco també és diferencia de les altres, perquè es fa amb l’oli del peix que acompanyarà, és a dir parteix de fregir el peix.

Sembla ser doncs, que hi poden haver tantes receptes com cuiners. Aquí us deixem amb un parell de suggerències per si us ha entrat la gana!

SALSA DE CALÇOTS
Font: altcamp.info

INGREDIENTS (per a quatre persones):

• 1 cabeça d’alls escalivats i 1 all cru
• 100 g. d’ametlles torrades i pelades
• 30 g. d’avellanes torrades i pelades
• 4 o 5 tomacons madurs escalivats
• aproximadament 80 cl. d’oli d’oliva arbequina
• 1 llesca de pa sec i torrat xopat amb vinagre
• 1 polpa de nyora o 2 cullerades de pebre vermell
• salinici pàgina

PREPARACIÓ (per ordre):
1.- En un morter (o batedora) primer posarem la sal al gust.
2.- Després picarem els alls.
3.- Afegirem i picarem les ametlles i les avellanes.
4.- Picarem els tomacons.
5.- Afegirem l’oli a poc a poc sense deixar de picar (o batre), fins que veiem que la salsa quedi bé per a sucar-hi el Calçot (depèn de l’oli la podrem fer més espessa o més clara).
6.- Finalment afegirem la llesca de pa, la polpa de la nyora o el pebre vermell.

SALSA ROMESCO
Font: directoalpaladar.com

INGREDIENTS (per a quatre persones):

• 2-3 tomàquets madurs
• 1 cabeça d’alls
• 2 nyores 15 gr. d’ametlles torrades
• 15 gr. d’avellanes torrades
• 1 llesca petita de pa torrat
• 250 gr. d’oli d’oliva verge extra (AOVE)
• 100 gr. de vinagre
• Pebre vermell dolç
• 1 bitxo i sal

PREPARACIÓ (per ordre):
Primer hem de rehidratar les nyores. Per a això, les tindrem en remull des de la nit anterior o almenys unes 4-5 hores. Un cop ben remullades, els traiem les llavors i reservem la pell amb la carn.
El segon pas és escalivar els tomàquets i els alls. Això ho podem fer o bé en la llar, ben coberts de brases en paper d’alumini, o al forn. El forn hem preescalfar a uns 200 º C i posar els tomàquets i els alls en safates a part. Els tomàquets estaran llestos amb uns 15 o 20 minuts. Els alls trigaran una mica menys.
Un cop escalivats, traiem la pell als tomàquets i traiem un a un els alls. Netegem de llavors les nyores i reservem la carn. Pelem també les ametlles i les avellanes torrades. Torrem una llesca de pa.

Finalment, un cop freds els tomàquets i els alls, posem tots els ingredients en un got de batedora: l’oli, el vinagre, els tomàquets, els alls, les nyores, els fruits secs, el pa i batem amb energia. Finalment afegim una culleradeta de pebre vermell dolç, sal i una punta de bitxo per donar-li un toc picant. Batem de nou i anem provant i rectificant de sal, bitxo o vinagre.

font: http://www.contacacau.com/serveis/cuina-catalana-salsa-romesco-o-salsa-per-calcots/

Els calçots

Tots sabem que estàn molt bons, que baixen de collons, que contribueixen a tenir més vida social,...bla bla,.. 

però...

Sabeu quines són les seves propietats?

L’aportació energètica dels calçots és molt baixa, només 35 kcal per 100 g. Es tracta d’un aliment molt ric en aigua i fibra, i amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals:

Vitamina C: el calçot conté una quantitat moderada de vitamina C. El problema és que en el cas d’allargar les coccions més enllà dels 15–20 minuts o de fer-ho amb temperatures altes, la majoria d’aquesta vitamina desapareix.

Vitamina B9 o àcid fòlic: intervé en la producció de glòbuls vermells, en la formació del material genètic i en els anticossos del sistema immunitari. En el calçot, aquesta vitamina es troba principalment en les fulles verdes, que normalment són les que es descarten.

Potassi: és ric en potassi i pobre en sodi, per tant, és bastant diürètic. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. Aquest fet el fa especialment interessant per a les persones esportistes.

Fòsfor: es tracta del segon mineral en quantitat al nostre cos i el trobem en totes les cèl·lules. Forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits. Forma part del material genètic i de la membrana cel·lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.

Així doncs, què ens aporten?

Té efectes antioxidants: pel seu contingut en flavonoides i polifenols, unes substàncies que contraresten l’efecte dels radicals lliures. Aquest efecte ha estat motiu d’un estudi específic per part de la UPC en què es demostra que tant la ceba com el calçot tenen continguts elevats en polifenols, cosa que contribueix a reduir l’efecte oxidatiu dels radicals lliures que donen lloc a l’envelliment cel·lular.

Són antisèptics i ajuden a eliminar productes nocius: la seva riquesa en sulfurs (derivats del sofre) ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits, i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids. També netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada o ens veiem exposats a situacions difícils, com acostuma a passar durant l’hivern. És per aquesta raó que es consideren antibiòtics naturals.

Aquests mateixos components del sofre milloren la circulació sanguínia, fins al punt que es fan servir per millorar malalties com la hipertensió, l’arteriosclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació.

El calçot té un efecte dilatador de l’intestí i, per tant, convé no abusar-ne en una sola menjada. De fet, els grams per ració recomanats són aproximadament 250, que equivalen a 10–15 unitats. Si en mengem en excés o, sobretot, si els combinem amb molta salsa, ens resultaran molt difícils de pair i pot ser que tinguem malestar intestinal (flatulències, punxades, etc.).

i també a tenir en compte que...

Es tracta d’una hortalissa de naturalesa tèbia, és a dir, el calçot escalfa el cos i, per tant, és molt útil durant l’hivern, i sobretot per contrarestar el malestar de les persones que tenen símptomes de fred (fredoliques, amb fred a les mans, amb la llengua blanquinosa, amb tendència a tenir diarrees, etc.) o quan estem refredats sense febre.

En medicina tradicional xinesa, els productes de la família de les cebes s’associen al fetge pel seu sabor lleugerament àcid i astringent. I es consideren especialment útils per descongestionar-lo, sempre que els coem amb poc o gens d’oli i no l’acompanyem d’aliments greixosos com carns, salses, etc.

Segons aquesta medicina també contribueixen a netejar el ronyó i són antisèptics.

Deunidó no?  

Doncs apa! aprofitem la temporada, que això s'acaba en un obrir i tancar d'ulls!!

Com triar el millor pa?

Si alguna vegada has comprat pa amb un aspecte increïble a un preu desorbitat i en menjar-ho, t'has emportat un desengany, no et perdis els consells del forner Moncho López, de Llevat Mare, qui ens revela els seus secrets per aprendre a triar un bon pa artesà i de qualitat. No ens hem de deixar enganyar per la vista; la farina empolvorada i l'aspecte de fogassa rústica no són garantia de què el pa sigui d'obrador. El pa a més de veure-ho, cal tocar-lo, olorar-lo, escoltar-lo i sentir-lo.

El pa ha de pesar. Encara que sembli que el pa pesat és més dens i difícil de digerir, no és així. Com assegura Moncho López: "com més pesa a la mà, menys pesa a l'estómac"

L'escorça ha de ser cruixent. Un bon pa es reconeix per la seva escorça color marró, més gruixuda que la del pa industrial i molt cruixent. A més, ha de mantenir aquestes propietats durant el temps que el pa estigui fresc.

La 'sola' ha de ser llisa, perquè això indica que s'ha cuit en forn de pedra. Fuig dels pans amb base en forma de reixeta perquè això denota cocció en forn amb ventilador i per tant producció industrial. El pa elaborat en forn de pedra requereix un forn, lent el repercuteix directament en una digestió més fàcil.

La molla ha de tenir forats grans i irregulars i aquesta és potser una de les característiques més definitòries del pa artesà. Quan es fa una barra a la safata perforada d'un forn industrial, la calor es distribueix homogèniament i per tant les seves bombolles també ho són. No obstant això, en un forn artesà la cocció es transmet gairebé des de la base del pa cap a dins i això provoca forats irregulars i més grans.

Irregularitat. "La indústria fa fotocòpies, l'artesà fa germans", amb aquesta gràfica frase resumeix Moncho la diferència entre el format a mà i el fet per una màquina.

Ha de fer olor de pa. En general, si el pa no fa olor, és que no ha reposat el temps suficient perquè es desenvolupin els àcids orgànics responsables d'aquesta olor característica. 

Els cargols

A uns els encanten, i d'altres pensen que és de bojos menjar-se'n, però aquest
animaló tant comú, ja fa un bon grapat d'anys que es va introduir
en l'alimentació humana es remunta a l'Edat de Bronze, cap al 1800 aC, però van ser els romans els que van divulgar el seu consum. A més de per les seves propietats nutritives, el consumien com a remei per a malalties digestives i respiratòries.


PROPIETATS NUTRITIVES

El cargol és un aliment molt saludable donat la seva baixa aportació de calories (100 g de carn de cargol aporten únicament 60-80 calories) i la seva baixa composició de greixos, i, en canvi, aporta proteïnes i minerals: calci, magnesi, manganès, zinc, iode, coure i sofre.


Contràriament al que es creu, la bava de cargol no té propietat alguna que sigui beneficiosa per als humans. La principal funció de la bava és facilitar el desplaçament. Però davant l'amenaça d'una agressió mediambiental com radiacions o estrès mecànic, el cargol segrega una substància per protegir el seu cos: aquesta secreció és la que diferents estudis han demostrat que té propietats antioxidants i regeneratives.





PRECAUCIONS EN EL SEU CONSUM


És important assegurar-se que els cargols no facin mala olor, ja que això pot indicar que hi ha alguns morts i poden haver contaminat a la resta.

També cal vigilar que no hi hagi exemplars moribunds: són identificables perquè romanen immòbils en el fons de la closca.

Abans de cuinar és recomanable tenir-los en dejú d'una o dues setmanes: d'aquesta manera el cargol entra en letargia, consumeix les restes de menjar que queden al seu interior, elimina els residus i queda lliure de substàncies tòxiques.

El segon pas és rentar-los correctament, només amb aigua. Afegir a l'aigua sal, llimona, vinagre o un altre tipus de substàncies no millora la seva neteja, més aviat al contrari: l'agressió provoca un augment en les secrecions del cargol i l'empitjorament de la seva carn. El millor és utilitzar simplement aigua en abundància.

Finalment, abans d'introduir-los en l'olla per a la seva cocció, cal apartar els que estiguin morts. El temps de cocció variarà en funció de la grandària dels cargols i de la recepta que es vulgui cuinar.

Aliments que sacien (i no engreixen)

Ni dietes màgiques ni passar gana, prendre els aliments adequats acabaran amb el "cuquet".
Sempre busquem els resultats ràpids, resoldre l'enigma entorn de la dieta perfecta i el fet de veure'ns estupendes en temps rècord. Però en poques ocasions tenim en compte la varietat d'aliments que ens sacien, ajuden a no menjar entre hores i a sobre són baixos en calories, és a dir, que pràcticament no engreixen.

Afegeix aquesta llista de 15 aliments a la teva rutina i veuràs que les temptacions que acaben amb el teu pla 10 passen desapercebudes.

1-Ametlles
2-Cafè
3-Gingebre
4-Alvocat
5-Pebre de caiena en aigua amb llimona
6-Pomes vermelles i verdes
7-Prunes
8-Sopa de verdures
9-Xocolata negra
10-Tofu
11-Te verd
12-Salmó
13-Canela
14-Vegetals de fulla verda
15-Civada

El consum de te verd, la civada per saciar o els beneficis del gingebre són coses que potser ja sàvies, però ara els vegetals de fulla verda són saciant pel seu alt contingut en aigua, dóna sensació d'estar ple i pots menjar la quantitat que vulguis. Amb les sopes i els sucs passa el mateix, els líquids omplen immediatament l'estómac i no passaràs gana sense patir manca de cap nutrient.
El salmó és un peix blau, 100 grams de la seva carn t'aporten entre 10 i 12 grams de greix, és a dir que és un peix gras sacia més que un peix blanc, el que el converteix en un dinar perfecte perquè a la tarda no sentis una fam voraç.
Per acabar amb els mites, l'irresistible alvocat. No sol recomanar-se en les dietes però té un alt contingut en proteïnes i vitamina E, fet que el converteix en un aliment de fàcil digestió i ajuda a matar la gana, pel que és ideal en dinars i berenars.

Mas Roy

Puntuació: 4,3

Preu mitjà: 8 € - 30€

Ctra. N-230, Km 58 Benabarre , 22580

Per la carretera direcció Boí-Taüll, se'ns va fer l'hora de dinar, i al primer restaurant que vam veure ens vam parar. (Rodolí!)

Amb molt lloc per aparcar, i just a peu de carretera, t'ho passant a mà perquè paris els llestos!

Lloc de tipus casolà, ens van donar taula, i ens van portar un petit piscolabis per picar, pa, vi i aigua!

El pa era brutal! Dels típics de llenya, ben molsut i gustós.

Després de mirar bé la carta, i decidir força ràpid, ens porten els primers:

Sopa de ceba: caldo, ceba, pa, formatge i ou! Perfecte, i ben calentona! Va baixar ben ràpid!

Espaguetis a la bolonyesa: No era menú infantil eh! Simplement teníem molta gana, i això va ser un antull de ganes de pasta bona i cuina típica de iaia! Estaven molt bons! No tenen massa secret, però collons com ens van entrar de bé!

Xurrasco amb patates: Cruixent, tendre, sal-pebrat, a la brasa. Només escrivint això, encara podem recordar el seu gust i olor! Boníssim, com les patates NO CONGELADES, que ens van servir (aplaudiments)!! Això arrebossat del costat esquerra, és col-i-flor, boníssima també.

Bacallà amb escalivada i all-i-oli gratinat: Aquí es van flipar una miqueta. Plat de disseny, i amb molta escalivada, i salsa, i dos dits d'all-i-oli, massa carregat.. Molt decorat i tot el que tu vulguis, però de bacallà poquet... Tot bo, però descompensat!

Arriben els postres! Només en vam demanar un per compartir. Estàvem molt tips...

Pastis de xocolata (Sacher): Casolà. Es notava. Però era massa compacte, i de xocolata amb massa llet. Tenir un gust massa endolcit, i la melmelada no es notava. Un fake!

Consell pel Criticat: Hem fet la crítica, de manera objectiva. Hem evitat ser influenciats pel tracte que vam rebre en aquest restaurant, en el qual ens vam sentir enganyats i menyspreats! 
Just abans  dels postres, i degut al silenci del local, vam descobrir que hi havia possibilitat de menú! En cap moment l'ofereixen! Ni fora al restaurant, ni a la carta, ni quan entres, ni quan et serveixen,... Simplement t'ho amaguen. Nosaltres vam demanar a la carta, ignorant la possibilitat de poder demanar aquest menú, que vam descobrir que la mestressa només l'oferia a qui li convenia!! 
I un descobert per a sentir la conversa d'una taula propera, li fem saber que ho havíem descobert, i ella ho negà tot dient que els plats que hem demanat estan tots fora del menú. MENTIDA!
Ni tant sols es disculpa, ni  intenta excusar-se o arreglar la situació i quedar bé oferint-nos  quelcom a canvi de la "confusió".  A partir d'allà ens evita. Nefast! Aquí, ja ens hi han vist prou!

Puntuació:

Neteja: 7 Plàtans.

Atenció: 0 Plàtans.

Menjar: 6 Plàtans.

Total: 4,3 Plàtans.

9 Jutjats

Puntuació: 7,3

Preu mitjà: 10 € - 30 €

Carrer d'Arbonés, 26, 08241 Manresa

Avui hem anat de tapes, local petit però molt acollidor. On vam poder gaudir del següent:

Amanida: portava magrana, tonyina, fruits secs i amanida de bossa. En conjunt bastant acceptable. Segurament portava alguna cosa més... ja no ho recordem.... si algú o sap que ho digui!

Pernil amb pa tomàquet: la veritat que una combinació clàssica però molt bona. Només un petit detall, el pa amb tomàquet era de pinzell. Almenys el pernil era real!

Amanida Russa: no estava malament però era totalment prescindible. No té cap mena de gràcia aquesta amanida. Quatre verdures amb maionesa...

Patates braves: aquí sí que va arribar un dels plats més bons. Eren picants i molt gustoses l'únic però, és que estaven una mica olioses. Personalment haguéssim menjat 20.000 plats de braves.

Patata emmascarada: una altra joia. Finíssima i gustosa, gairebé perfecta. Aquella sensació de que es desfà a la boca i recorre tots els sabors lentament... 

Croquetes: segurament el més destacable és que no destacaven. Una altra tapa que servia per omplir. Cal dir que som fans de les croquetes, qualsevol dia muntem un concurs croquetaire....

Formatge fos amb torradetes i Naxos: Orgàsmic!  Déu, que bo el formatge amb les torradetes o Naxos. Una altra joia. Una mica més i posem la polla a sucar!

Un dels ajudants dient-me on he de fer la foto

Mandonguilles amb tinta: la veritat que destaca'n sobretot per l'originalitat. El més normal són mandonguilles amb salsa de tomàquet. Estan bones però falta quelcom que les faci tremendes. Potser canviant el mini calamar que l'acompanya per un bon tros de sèpia.

Tataki de tonyina: pel nostre gust massa acompanyament, fa que el gust de la tonyina passi molt desapercebut. Suposo que tanta companyia deu ser per dissimular la qualitat de la tonyina. O senzillament ja estàvem perduts entre tants sabors.... Vull dir vins!

Aquí els ajudants van revelar-se

Fideus japonesos: no són una de les joies però els i queda poc per ser-ho. Només els i falta més sabor. I seria'n la puta bomba, igual que si vas a Stroika i surts amb dues ties amb ganes de fer un trio.

Al final de tot, com no, les esperades postres:

Assortiment de postres: portava dos pastissets diferents i unes trufes. Els pastissets eren patètics, no arriben ni a postre. El més irresistible eren les trufes, però serveixen més per acompanyar un cafè que de postres. Després d'un sopar així portar aquestes postres... Encara estic emprenyat!

Consell pel Criticat: en general està tot molt bé, per nosaltres el més fluix i que cal millorar urgentment són les postres. No oblideu que és al últim que és menja i dóna el cop de gràcia.

Puntuació:

Neteja: 7 Plàtans.

Atenció: 8 Plàtans.

Menjar: 7 Plàtans.

Total: 7,3 Plàtans.

P.D: a les llegendes de les fotos he posat ajudants, per no dir torracollons... I dic torracollons, per no dir F...D...P... !!!