Els calçots

Tots sabem que estàn molt bons, que baixen de collons, que contribueixen a tenir més vida social,...bla bla,.. 

però...

Sabeu quines són les seves propietats?

L’aportació energètica dels calçots és molt baixa, només 35 kcal per 100 g. Es tracta d’un aliment molt ric en aigua i fibra, i amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals:

Vitamina C: el calçot conté una quantitat moderada de vitamina C. El problema és que en el cas d’allargar les coccions més enllà dels 15–20 minuts o de fer-ho amb temperatures altes, la majoria d’aquesta vitamina desapareix.

Vitamina B9 o àcid fòlic: intervé en la producció de glòbuls vermells, en la formació del material genètic i en els anticossos del sistema immunitari. En el calçot, aquesta vitamina es troba principalment en les fulles verdes, que normalment són les que es descarten.

Potassi: és ric en potassi i pobre en sodi, per tant, és bastant diürètic. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. Aquest fet el fa especialment interessant per a les persones esportistes.

Fòsfor: es tracta del segon mineral en quantitat al nostre cos i el trobem en totes les cèl·lules. Forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits. Forma part del material genètic i de la membrana cel·lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.

Així doncs, què ens aporten?

Té efectes antioxidants: pel seu contingut en flavonoides i polifenols, unes substàncies que contraresten l’efecte dels radicals lliures. Aquest efecte ha estat motiu d’un estudi específic per part de la UPC en què es demostra que tant la ceba com el calçot tenen continguts elevats en polifenols, cosa que contribueix a reduir l’efecte oxidatiu dels radicals lliures que donen lloc a l’envelliment cel·lular.

Són antisèptics i ajuden a eliminar productes nocius: la seva riquesa en sulfurs (derivats del sofre) ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits, i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids. També netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada o ens veiem exposats a situacions difícils, com acostuma a passar durant l’hivern. És per aquesta raó que es consideren antibiòtics naturals.

Aquests mateixos components del sofre milloren la circulació sanguínia, fins al punt que es fan servir per millorar malalties com la hipertensió, l’arteriosclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació.

El calçot té un efecte dilatador de l’intestí i, per tant, convé no abusar-ne en una sola menjada. De fet, els grams per ració recomanats són aproximadament 250, que equivalen a 10–15 unitats. Si en mengem en excés o, sobretot, si els combinem amb molta salsa, ens resultaran molt difícils de pair i pot ser que tinguem malestar intestinal (flatulències, punxades, etc.).

i també a tenir en compte que...

Es tracta d’una hortalissa de naturalesa tèbia, és a dir, el calçot escalfa el cos i, per tant, és molt útil durant l’hivern, i sobretot per contrarestar el malestar de les persones que tenen símptomes de fred (fredoliques, amb fred a les mans, amb la llengua blanquinosa, amb tendència a tenir diarrees, etc.) o quan estem refredats sense febre.

En medicina tradicional xinesa, els productes de la família de les cebes s’associen al fetge pel seu sabor lleugerament àcid i astringent. I es consideren especialment útils per descongestionar-lo, sempre que els coem amb poc o gens d’oli i no l’acompanyem d’aliments greixosos com carns, salses, etc.

Segons aquesta medicina també contribueixen a netejar el ronyó i són antisèptics.

Deunidó no?  

Doncs apa! aprofitem la temporada, que això s'acaba en un obrir i tancar d'ulls!!