A uns els encanten, i d'altres pensen que és de bojos menjar-se'n, però aquest
animaló tant comú, ja fa un bon grapat d'anys que es va introduir
en l'alimentació humana es remunta a l'Edat de Bronze, cap al 1800 aC, però van ser els romans els que van divulgar el seu consum. A més de per les seves propietats nutritives, el consumien com a remei per a malalties digestives i respiratòries.
PROPIETATS NUTRITIVES
El cargol és un aliment molt saludable donat la seva baixa aportació de calories (100 g de carn de cargol aporten únicament 60-80 calories) i la seva baixa composició de greixos, i, en canvi, aporta proteïnes i minerals: calci, magnesi, manganès, zinc, iode, coure i sofre.
Contràriament al que es creu, la bava de cargol no té propietat alguna que sigui beneficiosa per als humans. La principal funció de la bava és facilitar el desplaçament. Però davant l'amenaça d'una agressió mediambiental com radiacions o estrès mecànic, el cargol segrega una substància per protegir el seu cos: aquesta secreció és la que diferents estudis han demostrat que té propietats antioxidants i regeneratives.
PRECAUCIONS EN EL SEU CONSUM
És important assegurar-se que els cargols no facin mala olor, ja que això pot indicar que hi ha alguns morts i poden haver contaminat a la resta.
També cal vigilar que no hi hagi exemplars moribunds: són identificables perquè romanen immòbils en el fons de la closca.
Abans de cuinar és recomanable tenir-los en dejú d'una o dues setmanes: d'aquesta manera el cargol entra en letargia, consumeix les restes de menjar que queden al seu interior, elimina els residus i queda lliure de substàncies tòxiques.
El segon pas és rentar-los correctament, només amb aigua. Afegir a l'aigua sal, llimona, vinagre o un altre tipus de substàncies no millora la seva neteja, més aviat al contrari: l'agressió provoca un augment en les secrecions del cargol i l'empitjorament de la seva carn. El millor és utilitzar simplement aigua en abundància.
Finalment, abans d'introduir-los en l'olla per a la seva cocció, cal apartar els que estiguin morts. El temps de cocció variarà en funció de la grandària dels cargols i de la recepta que es vulgui cuinar.
