Cal Muntané

Puntuació: 7,6


Preu mitjà: 8 € - 35 €

Carrer de Fortià Solà, 1,  Navarcles.

Ja fa uns dies, vam anar a dinar a Navarcles, i directament amb el pensament de caure en aquest restaurant, que ens havien recomanat varies vegades.

És típic de tota la vida al poble, i que passa de generació en generació; on hi fan menjars casolans.

Ja de primeres per picar, et porten les olives i les croquetes. Valorar això, és quasi enganyós, ja que sempre sembla està molt més bo del que realment és, per la gana que es porta! Així que direm, que va ser un bon detall per anar obrint boca.

Tot seguit els primers,
encapçalats per un pop a la Gallega: en ració generosa, tímid de picant, però força tendra i molt gustoset! Tot en el conjunt era bo, però sense ser excepcional...

Típics canalons: Doncs bé, això. El plat més classic, del restaurant més clàssic d'un dels pobles més clàssics de la comarca. Eren ben finets , i va ser d'agraïr, que els portessin  a temperatura coherentment calentona; no com a molts locals on te'ls porten una temperatura molt propera a una arupció volcànica!! Total, un plat que de moment mantenia el nivell.

Brandada de bacallà: aahmm... xip xap eh.. Una mica desil·lusionats, perquè aquest platet de brandada va baixar bastant la nota mitja.. Faltava substància... Molta beixamel, i poc bacallà!! Tot això feia que el plat fos una mica de pastetes i soso. 

Entrecot al pebre verd: Primer, volem remarcar que estava bo de gust, de mida grossa, i la salsa en justa mida i molt bona també. 

Ara bé.. Sense involucrar únicament aquest restauant volem fer una petita reflexió sobre aquesta carn i la seva cocció...: 

Perquè collons demanen els cambrers com de feta vols la carn, si després els cuiners fan els que els don la santissima gana!!?? Si es demana una entrecot que sigui tirant a cru, el mínim que es pot fer, es portar-lo que sagni no..? No portis un coi de troç de carn més cuit que un pollastre alast ostia!! Perquè si han de fer el que volen, no cal pas que ho demanin...

Hi tornem a repetir, que si, que estava bo, i la carn era tendra. Però no el van portar com el cam demanar...

Bacallà a la catalana: Un bon troç de bacallà tal i com ha de ser; gustós, tendre, al punt de sal i ben cuinat i ben acompanyat amb pancetes i pinyons. Chapeau! Les coses quan estan ben fetes, es nota. La salsa millorable això si, però s'hi notava la intenció!!

Estaven ja ven tips, però vam fer un últim esforç per cruspir-nos el postre que mai pot faltar...

Tarta tatín: ...i l'esfoç va valdre la pena! Un postre de contrast de fred-calent, que era una fantàstica combinació del gelat de vainilla amb la doça tartaleta de poma cuita...! mm... Què bo... !!! Va ser un just final a un dinar del  que vam disfrutar.

Puntuació:

Neteja: 8 Plàtans.

Atenció: 8 Plàtans.

Menjar: 7 Plàtans.

Total: 7,6 Plàtans.