El tàper és un estri alimentari habitual de moltes persones, especialment en l'àmbit laboral. La importància d'aquest popular recipient de plàstic és alta, ja que la seva incidència en els aliments que transporta és essencial.
Per a això, cal fixar-se en la base de l'envàs, on duran gravat el símbol d'una forquilla i una copa. I si s'empraran per descongelar o escalfar aliments al microones, també abans cal assegurar-se que són aptes per a això (a la base figurarà un símbol amb unes ratlles en ziga-zaga). Eroski Consumer explica com utilitzar el tàper de forma més segura i quins són els materials més utilitzats per a la fabricació d'aquests envasos.
Materials
A la Unió Europea, el Reglament 10/2011 estableix quines són les substàncies que poden emprar-se en la fabricació de materials que entren en contacte amb els aliments. Inclou substàncies com monòmers, additius (excepte colorants), auxiliars per a la producció (excepte dissolvents) i macromolècules obtingudes per fermentació microbiana. Per als envasos plàstics, un dels materials més usats és el polipropilè, un dels polímers més utilitzats per a conservar aliments. És dens, resistent a la calor i transparent. També es fan servir altres plàstics:
Polietilè, pot ser d'alta o baixa densitat; el d'alta densitat és dur i fort i s'usa sobretot per a ampolles de llet, aigua o sucs. Cal tenir en compte que no és estable a la calor, és a dir, es fon. El de baixa intensitat és bastant transparent i s'utilitza sobretot en bosses de pa o de congelació.
Policarbonat. És clar, resistent a la calor i s'usa en ampolles d'aigua recarregables i biberons estèrils. Si es fan servir de manera adequada, són molt estables.
En tots els casos, l'ús d'un material en l'elaboració d'un envàs destinat a aliments ha de ser inert (no cedir al contingut cap substància estranya que suposi un risc al consumidor) i adequat (cal tenir en compte la compatibilitat amb l'aliment i la seva capacitat de protecció).
Pot contaminar els aliments?
El principal dubte sobre l'ús d'aquests envasos és la possible migració de substàncies químiques a l'aliment.
Aquest procés, influenciat per paràmetres com la naturalesa de l'aliment, el temps de contacte o la temperatura a què se sotmet, fa anys comptant amb nombroses investigacions destinades a reduir aquesta possible exposició. En un recent estudi elaborat per l'Agència Nacional de Seguretat Sanitària de l'Alimentació, Medi Ambient i Salut Ocupacional francesa (ANSES), els experts admetien que no hi ha risc si se segueixen les instruccions dels fabricants quant a potència i temps de cocció.
Com usar-los de forma segura
Després de comprovar que són d'ús alimentari, s'han de tenir altres consideracions, com que es troben en bon estat i no tinguin talls ni qualsevol altra imperfecció que pogués suposar un risc per als aliments. És important no oblidar que bona part de la seguretat d'aquests envasos depèn de com s'utilitzen i es netegen. Una de les principals mesures en emprar un envàs de plàstic és fixar-se en les instruccions d'ús, que han d'especificar tant les condicions recomanades de temperatura i temps. En la majoria dels casos, aquestes indicacions van impreses en el mateix envàs, encara que també poden anar a l'embolcall.
Altres consideracions que s'han de tenir en compte són:
- Cuidar i rentar-los bé cada vegada que s'utilitzen per evitar que, amb el temps, acumulin taques i olors.
- Si es congelen aliments amb aquests envasos, és important evitar cops i possibles talls que puguin espatllar-los.
- No escalfar al microones aliments amb bosses que no són específiques per a això.
- És preferible no escalfar amb la tapa de l'envàs, ja que, en la majoria dels casos, no suporten les altes temperatures.
- En el cas que no hi hagi instruccions específiques, és aconsellable, segons l'estudi de la ANSES, aplicar més temps d'escalfament però de baixa potència.
- Per exemplificar-ho, l'agència recomana sotmetre un aliment a "650 W durant dos minuts" abans que fer-ho a "1.270 W durant 50 segons".
No hay comentarios:
Publicar un comentario