Salsa per calçots vs Salsa romesco

Una tema que de ben segur ha sigut debat a més d’una taula, i és que les diferències entre les dues salses són força difuses. 

A fi d’aclarir aquest dubte i esvaïr les discussions que segur que heu viscut alguna vegada en plena calçotada, hem fet una petita recerca i hem trobat algunes dades que poden dibuixar les diferència més clares que els experts indiquen:

• La salsa de calçots porta més tomàquet i nyores que la salsa romesco.
• Ambdues salses tenen una base de nyores, avellanes i ametlles i tomàquet all escalivats.
• Les dues salses porten ingredients escalivats, l’all i els tomàquets.
• La salsa de calçots és més dolça que la romesco.
• La salsa romesco és més gruixuda i terrosa que la salsa de calçots.
• La salsa de calçots, originalment, no sol portar vinagre, mentre que la salsa romesco sí en porta.
• La salsa romesco també és diferencia de les altres, perquè es fa amb l’oli del peix que acompanyarà, és a dir parteix de fregir el peix.

Sembla ser doncs, que hi poden haver tantes receptes com cuiners. Aquí us deixem amb un parell de suggerències per si us ha entrat la gana!

SALSA DE CALÇOTS
Font: altcamp.info

INGREDIENTS (per a quatre persones):

• 1 cabeça d’alls escalivats i 1 all cru
• 100 g. d’ametlles torrades i pelades
• 30 g. d’avellanes torrades i pelades
• 4 o 5 tomacons madurs escalivats
• aproximadament 80 cl. d’oli d’oliva arbequina
• 1 llesca de pa sec i torrat xopat amb vinagre
• 1 polpa de nyora o 2 cullerades de pebre vermell
• salinici pàgina

PREPARACIÓ (per ordre):
1.- En un morter (o batedora) primer posarem la sal al gust.
2.- Després picarem els alls.
3.- Afegirem i picarem les ametlles i les avellanes.
4.- Picarem els tomacons.
5.- Afegirem l’oli a poc a poc sense deixar de picar (o batre), fins que veiem que la salsa quedi bé per a sucar-hi el Calçot (depèn de l’oli la podrem fer més espessa o més clara).
6.- Finalment afegirem la llesca de pa, la polpa de la nyora o el pebre vermell.

SALSA ROMESCO
Font: directoalpaladar.com

INGREDIENTS (per a quatre persones):

• 2-3 tomàquets madurs
• 1 cabeça d’alls
• 2 nyores 15 gr. d’ametlles torrades
• 15 gr. d’avellanes torrades
• 1 llesca petita de pa torrat
• 250 gr. d’oli d’oliva verge extra (AOVE)
• 100 gr. de vinagre
• Pebre vermell dolç
• 1 bitxo i sal

PREPARACIÓ (per ordre):
Primer hem de rehidratar les nyores. Per a això, les tindrem en remull des de la nit anterior o almenys unes 4-5 hores. Un cop ben remullades, els traiem les llavors i reservem la pell amb la carn.
El segon pas és escalivar els tomàquets i els alls. Això ho podem fer o bé en la llar, ben coberts de brases en paper d’alumini, o al forn. El forn hem preescalfar a uns 200 º C i posar els tomàquets i els alls en safates a part. Els tomàquets estaran llestos amb uns 15 o 20 minuts. Els alls trigaran una mica menys.
Un cop escalivats, traiem la pell als tomàquets i traiem un a un els alls. Netegem de llavors les nyores i reservem la carn. Pelem també les ametlles i les avellanes torrades. Torrem una llesca de pa.

Finalment, un cop freds els tomàquets i els alls, posem tots els ingredients en un got de batedora: l’oli, el vinagre, els tomàquets, els alls, les nyores, els fruits secs, el pa i batem amb energia. Finalment afegim una culleradeta de pebre vermell dolç, sal i una punta de bitxo per donar-li un toc picant. Batem de nou i anem provant i rectificant de sal, bitxo o vinagre.

font: http://www.contacacau.com/serveis/cuina-catalana-salsa-romesco-o-salsa-per-calcots/

Els calçots

Tots sabem que estàn molt bons, que baixen de collons, que contribueixen a tenir més vida social,...bla bla,.. 

però...

Sabeu quines són les seves propietats?

L’aportació energètica dels calçots és molt baixa, només 35 kcal per 100 g. Es tracta d’un aliment molt ric en aigua i fibra, i amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals:

Vitamina C: el calçot conté una quantitat moderada de vitamina C. El problema és que en el cas d’allargar les coccions més enllà dels 15–20 minuts o de fer-ho amb temperatures altes, la majoria d’aquesta vitamina desapareix.

Vitamina B9 o àcid fòlic: intervé en la producció de glòbuls vermells, en la formació del material genètic i en els anticossos del sistema immunitari. En el calçot, aquesta vitamina es troba principalment en les fulles verdes, que normalment són les que es descarten.

Potassi: és ric en potassi i pobre en sodi, per tant, és bastant diürètic. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. Aquest fet el fa especialment interessant per a les persones esportistes.

Fòsfor: es tracta del segon mineral en quantitat al nostre cos i el trobem en totes les cèl·lules. Forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits. Forma part del material genètic i de la membrana cel·lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.

Així doncs, què ens aporten?

Té efectes antioxidants: pel seu contingut en flavonoides i polifenols, unes substàncies que contraresten l’efecte dels radicals lliures. Aquest efecte ha estat motiu d’un estudi específic per part de la UPC en què es demostra que tant la ceba com el calçot tenen continguts elevats en polifenols, cosa que contribueix a reduir l’efecte oxidatiu dels radicals lliures que donen lloc a l’envelliment cel·lular.

Són antisèptics i ajuden a eliminar productes nocius: la seva riquesa en sulfurs (derivats del sofre) ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits, i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids. També netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada o ens veiem exposats a situacions difícils, com acostuma a passar durant l’hivern. És per aquesta raó que es consideren antibiòtics naturals.

Aquests mateixos components del sofre milloren la circulació sanguínia, fins al punt que es fan servir per millorar malalties com la hipertensió, l’arteriosclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació.

El calçot té un efecte dilatador de l’intestí i, per tant, convé no abusar-ne en una sola menjada. De fet, els grams per ració recomanats són aproximadament 250, que equivalen a 10–15 unitats. Si en mengem en excés o, sobretot, si els combinem amb molta salsa, ens resultaran molt difícils de pair i pot ser que tinguem malestar intestinal (flatulències, punxades, etc.).

i també a tenir en compte que...

Es tracta d’una hortalissa de naturalesa tèbia, és a dir, el calçot escalfa el cos i, per tant, és molt útil durant l’hivern, i sobretot per contrarestar el malestar de les persones que tenen símptomes de fred (fredoliques, amb fred a les mans, amb la llengua blanquinosa, amb tendència a tenir diarrees, etc.) o quan estem refredats sense febre.

En medicina tradicional xinesa, els productes de la família de les cebes s’associen al fetge pel seu sabor lleugerament àcid i astringent. I es consideren especialment útils per descongestionar-lo, sempre que els coem amb poc o gens d’oli i no l’acompanyem d’aliments greixosos com carns, salses, etc.

Segons aquesta medicina també contribueixen a netejar el ronyó i són antisèptics.

Deunidó no?  

Doncs apa! aprofitem la temporada, que això s'acaba en un obrir i tancar d'ulls!!

Com triar el millor pa?

Si alguna vegada has comprat pa amb un aspecte increïble a un preu desorbitat i en menjar-ho, t'has emportat un desengany, no et perdis els consells del forner Moncho López, de Llevat Mare, qui ens revela els seus secrets per aprendre a triar un bon pa artesà i de qualitat. No ens hem de deixar enganyar per la vista; la farina empolvorada i l'aspecte de fogassa rústica no són garantia de què el pa sigui d'obrador. El pa a més de veure-ho, cal tocar-lo, olorar-lo, escoltar-lo i sentir-lo.

El pa ha de pesar. Encara que sembli que el pa pesat és més dens i difícil de digerir, no és així. Com assegura Moncho López: "com més pesa a la mà, menys pesa a l'estómac"

L'escorça ha de ser cruixent. Un bon pa es reconeix per la seva escorça color marró, més gruixuda que la del pa industrial i molt cruixent. A més, ha de mantenir aquestes propietats durant el temps que el pa estigui fresc.

La 'sola' ha de ser llisa, perquè això indica que s'ha cuit en forn de pedra. Fuig dels pans amb base en forma de reixeta perquè això denota cocció en forn amb ventilador i per tant producció industrial. El pa elaborat en forn de pedra requereix un forn, lent el repercuteix directament en una digestió més fàcil.

La molla ha de tenir forats grans i irregulars i aquesta és potser una de les característiques més definitòries del pa artesà. Quan es fa una barra a la safata perforada d'un forn industrial, la calor es distribueix homogèniament i per tant les seves bombolles també ho són. No obstant això, en un forn artesà la cocció es transmet gairebé des de la base del pa cap a dins i això provoca forats irregulars i més grans.

Irregularitat. "La indústria fa fotocòpies, l'artesà fa germans", amb aquesta gràfica frase resumeix Moncho la diferència entre el format a mà i el fet per una màquina.

Ha de fer olor de pa. En general, si el pa no fa olor, és que no ha reposat el temps suficient perquè es desenvolupin els àcids orgànics responsables d'aquesta olor característica.