Com triar el millor pa?

Si alguna vegada has comprat pa amb un aspecte increïble a un preu desorbitat i en menjar-ho, t'has emportat un desengany, no et perdis els consells del forner Moncho López, de Llevat Mare, qui ens revela els seus secrets per aprendre a triar un bon pa artesà i de qualitat. No ens hem de deixar enganyar per la vista; la farina empolvorada i l'aspecte de fogassa rústica no són garantia de què el pa sigui d'obrador. El pa a més de veure-ho, cal tocar-lo, olorar-lo, escoltar-lo i sentir-lo.

El pa ha de pesar. Encara que sembli que el pa pesat és més dens i difícil de digerir, no és així. Com assegura Moncho López: "com més pesa a la mà, menys pesa a l'estómac"

L'escorça ha de ser cruixent. Un bon pa es reconeix per la seva escorça color marró, més gruixuda que la del pa industrial i molt cruixent. A més, ha de mantenir aquestes propietats durant el temps que el pa estigui fresc.

La 'sola' ha de ser llisa, perquè això indica que s'ha cuit en forn de pedra. Fuig dels pans amb base en forma de reixeta perquè això denota cocció en forn amb ventilador i per tant producció industrial. El pa elaborat en forn de pedra requereix un forn, lent el repercuteix directament en una digestió més fàcil.

La molla ha de tenir forats grans i irregulars i aquesta és potser una de les característiques més definitòries del pa artesà. Quan es fa una barra a la safata perforada d'un forn industrial, la calor es distribueix homogèniament i per tant les seves bombolles també ho són. No obstant això, en un forn artesà la cocció es transmet gairebé des de la base del pa cap a dins i això provoca forats irregulars i més grans.

Irregularitat. "La indústria fa fotocòpies, l'artesà fa germans", amb aquesta gràfica frase resumeix Moncho la diferència entre el format a mà i el fet per una màquina.

Ha de fer olor de pa. En general, si el pa no fa olor, és que no ha reposat el temps suficient perquè es desenvolupin els àcids orgànics responsables d'aquesta olor característica. 

Els cargols

A uns els encanten, i d'altres pensen que és de bojos menjar-se'n, però aquest
animaló tant comú, ja fa un bon grapat d'anys que es va introduir
en l'alimentació humana es remunta a l'Edat de Bronze, cap al 1800 aC, però van ser els romans els que van divulgar el seu consum. A més de per les seves propietats nutritives, el consumien com a remei per a malalties digestives i respiratòries.


PROPIETATS NUTRITIVES

El cargol és un aliment molt saludable donat la seva baixa aportació de calories (100 g de carn de cargol aporten únicament 60-80 calories) i la seva baixa composició de greixos, i, en canvi, aporta proteïnes i minerals: calci, magnesi, manganès, zinc, iode, coure i sofre.


Contràriament al que es creu, la bava de cargol no té propietat alguna que sigui beneficiosa per als humans. La principal funció de la bava és facilitar el desplaçament. Però davant l'amenaça d'una agressió mediambiental com radiacions o estrès mecànic, el cargol segrega una substància per protegir el seu cos: aquesta secreció és la que diferents estudis han demostrat que té propietats antioxidants i regeneratives.





PRECAUCIONS EN EL SEU CONSUM


És important assegurar-se que els cargols no facin mala olor, ja que això pot indicar que hi ha alguns morts i poden haver contaminat a la resta.

També cal vigilar que no hi hagi exemplars moribunds: són identificables perquè romanen immòbils en el fons de la closca.

Abans de cuinar és recomanable tenir-los en dejú d'una o dues setmanes: d'aquesta manera el cargol entra en letargia, consumeix les restes de menjar que queden al seu interior, elimina els residus i queda lliure de substàncies tòxiques.

El segon pas és rentar-los correctament, només amb aigua. Afegir a l'aigua sal, llimona, vinagre o un altre tipus de substàncies no millora la seva neteja, més aviat al contrari: l'agressió provoca un augment en les secrecions del cargol i l'empitjorament de la seva carn. El millor és utilitzar simplement aigua en abundància.

Finalment, abans d'introduir-los en l'olla per a la seva cocció, cal apartar els que estiguin morts. El temps de cocció variarà en funció de la grandària dels cargols i de la recepta que es vulgui cuinar.

Aliments que sacien (i no engreixen)

Ni dietes màgiques ni passar gana, prendre els aliments adequats acabaran amb el "cuquet".
Sempre busquem els resultats ràpids, resoldre l'enigma entorn de la dieta perfecta i el fet de veure'ns estupendes en temps rècord. Però en poques ocasions tenim en compte la varietat d'aliments que ens sacien, ajuden a no menjar entre hores i a sobre són baixos en calories, és a dir, que pràcticament no engreixen.

Afegeix aquesta llista de 15 aliments a la teva rutina i veuràs que les temptacions que acaben amb el teu pla 10 passen desapercebudes.

1-Ametlles
2-Cafè
3-Gingebre
4-Alvocat
5-Pebre de caiena en aigua amb llimona
6-Pomes vermelles i verdes
7-Prunes
8-Sopa de verdures
9-Xocolata negra
10-Tofu
11-Te verd
12-Salmó
13-Canela
14-Vegetals de fulla verda
15-Civada

El consum de te verd, la civada per saciar o els beneficis del gingebre són coses que potser ja sàvies, però ara els vegetals de fulla verda són saciant pel seu alt contingut en aigua, dóna sensació d'estar ple i pots menjar la quantitat que vulguis. Amb les sopes i els sucs passa el mateix, els líquids omplen immediatament l'estómac i no passaràs gana sense patir manca de cap nutrient.
El salmó és un peix blau, 100 grams de la seva carn t'aporten entre 10 i 12 grams de greix, és a dir que és un peix gras sacia més que un peix blanc, el que el converteix en un dinar perfecte perquè a la tarda no sentis una fam voraç.
Per acabar amb els mites, l'irresistible alvocat. No sol recomanar-se en les dietes però té un alt contingut en proteïnes i vitamina E, fet que el converteix en un aliment de fàcil digestió i ajuda a matar la gana, pel que és ideal en dinars i berenars.