Cal Muntané

Puntuació: 7,6


Preu mitjà: 8 € - 35 €

Carrer de Fortià Solà, 1,  Navarcles.

Ja fa uns dies, vam anar a dinar a Navarcles, i directament amb el pensament de caure en aquest restaurant, que ens havien recomanat varies vegades.

És típic de tota la vida al poble, i que passa de generació en generació; on hi fan menjars casolans.

Ja de primeres per picar, et porten les olives i les croquetes. Valorar això, és quasi enganyós, ja que sempre sembla està molt més bo del que realment és, per la gana que es porta! Així que direm, que va ser un bon detall per anar obrint boca.

Tot seguit els primers,
encapçalats per un pop a la Gallega: en ració generosa, tímid de picant, però força tendra i molt gustoset! Tot en el conjunt era bo, però sense ser excepcional...

Típics canalons: Doncs bé, això. El plat més classic, del restaurant més clàssic d'un dels pobles més clàssics de la comarca. Eren ben finets , i va ser d'agraïr, que els portessin  a temperatura coherentment calentona; no com a molts locals on te'ls porten una temperatura molt propera a una arupció volcànica!! Total, un plat que de moment mantenia el nivell.

Brandada de bacallà: aahmm... xip xap eh.. Una mica desil·lusionats, perquè aquest platet de brandada va baixar bastant la nota mitja.. Faltava substància... Molta beixamel, i poc bacallà!! Tot això feia que el plat fos una mica de pastetes i soso. 

Entrecot al pebre verd: Primer, volem remarcar que estava bo de gust, de mida grossa, i la salsa en justa mida i molt bona també. 

Ara bé.. Sense involucrar únicament aquest restauant volem fer una petita reflexió sobre aquesta carn i la seva cocció...: 

Perquè collons demanen els cambrers com de feta vols la carn, si després els cuiners fan els que els don la santissima gana!!?? Si es demana una entrecot que sigui tirant a cru, el mínim que es pot fer, es portar-lo que sagni no..? No portis un coi de troç de carn més cuit que un pollastre alast ostia!! Perquè si han de fer el que volen, no cal pas que ho demanin...

Hi tornem a repetir, que si, que estava bo, i la carn era tendra. Però no el van portar com el cam demanar...

Bacallà a la catalana: Un bon troç de bacallà tal i com ha de ser; gustós, tendre, al punt de sal i ben cuinat i ben acompanyat amb pancetes i pinyons. Chapeau! Les coses quan estan ben fetes, es nota. La salsa millorable això si, però s'hi notava la intenció!!

Estaven ja ven tips, però vam fer un últim esforç per cruspir-nos el postre que mai pot faltar...

Tarta tatín: ...i l'esfoç va valdre la pena! Un postre de contrast de fred-calent, que era una fantàstica combinació del gelat de vainilla amb la doça tartaleta de poma cuita...! mm... Què bo... !!! Va ser un just final a un dinar del  que vam disfrutar.

Puntuació:

Neteja: 8 Plàtans.

Atenció: 8 Plàtans.

Menjar: 7 Plàtans.

Total: 7,6 Plàtans.

Quan salar la carn, abans o després de rostir

El tema de quan salar la carn, si abans de posar-la a la planxa o una vegada que ja està rostida, és molt discutit, hi ha dues postures i cada cuiner és el que decideix quan prefereix salar la carn.

Els que defensem la postura de salar la carn un  vegada està rostida, ho fem perquè la sal fa que es perdin els sucs essencials de la carn, quedant més seca i fins i tot més dura. Com que la carn directament exposada a la calor, es forma una capa cruixent i daurada que manté tots els seus sucs a l'interior. Per descomptat, la carn tampoc es pot punxar.

El nostre mètode per rostir la carn és, posar-la sense salar i deixar fer la crosta cruixent, en donar-li la volta per fer-la per l'altra cara, és quan salem la part cuinada i quan servim al plat, salem la cara que faltava. També li dóna un sabor deliciós tirar un raig d'oli cru quan la carn ja està al plat.

D'altra banda, els defensors de salar la carn abans de rostir-la, afirmen que queda més gustosa, ja que absorbeix millor la sal i depenent de la carn a cuinar, aposten per la sal fina o la sal grossa, encara que clar, això també ho fem els que tirem la sal quan ja s'ha cuinat.

I tu, quan prefereixes salar la carn, abans de rostir o després?

Foodtrucks FMM'15

Era Festa Major, i anavem amb moltes ganes de provar cosetes noves. Així doncs, vam anar directes a la concentració de Food trucks aviam que podiem trobar-hi.

Vam fer un parell de voltes per inspeccionar bé la zona, i vam decidir menjar, no sense dificultat a l'hora d'escollir: 

A la caravana AREPAS: On evidentment, hi feien unes arepes que fotien molt bona pinta, i que mai n'haviem provat una. Potser ara, molts us pregunteu: Què coi és una arepa? Doncs bé, és ni més ni menys que una mena de "tortita" feta de farina de blat de moro, i que és un aliment molt tradicional a Venezuela.

Doncs bé, nosaltres vam demanar l'arepa Pabellón: que era de carn "mechada" o estellada , amb faves negres, plàtan i formatge! Era curiós i molt bo! Flonge i molt gustós. Va ser una elecció bona i diferent, per desmarcar-nos de la supermoda actual de les hamburgueses! 

També vam acabar demanant al Gramabar, una altra foodtruck, uns Nachos con guacamole: una explosió de gustos!! Formatge ratllat, formatge cheddar, tomàquet, ceba,... i i els nachos.. molt i molt bons!! A més, no eren els típics "Doritos" que't posen a tot arreu, eren...casolans? I si no, ho semblaven! També era un plat generós...

Tot això, ho vem acompanyar amb un batut Oh! Daniela! Molt i molt bo. I que feia baixar el menjar de maravella.

Tampoc vem deixar de fer els postres al Sweet Tables eh! Un crep de Nutella. Un crep que tant disfrutes menjan-te'l, com l'oblides quan te l'acabes, perquè no destacava en res.. Un crep.. tant simplet com curt el nom...

I fins aqui, la nostra experiència en aquesta concentració gastronòmica. Vam disfrutar, ens vam atipar, i també ens vam quedar amb ganes de provar més coses!