Copa àmplia: Molts pensen que demanar un gintònic en copa de pilota és qüestió de 'postureo'. No obstant això, i encara que quedi millor a la mà -o a la foto per Instagram-, en el món de la cocteleria tot té el seu perquè. "No cal que sigui rodona, pot ser allargada, però sí ha de tenir les dimensions adequades perquè hi càpiga tot el combinat". És la regla número 1, descarta el got de tub.
Refredar la copa: És aquest ritual que realitzen els coctelers després de posar uns quatre o cinc glaçons a la copa, i que consisteix a donar-los voltes amb una cullereta i retirar l'aigua sobrant que es fon. També pot semblar un pas més 'cool' que útil, sobretot quan el gintònic es demana en un local. Però, "no hi ha comparació entre servir la beguda en una copa amb les parets refredades que en una que està a temperatura ambient". El gel trigarà més a fondre i el primer glop resultarà més desitjable.
Preparació prèvia: Quan ens disposem a preparar un gintònic hem de tenir tots els ingredients davant. Per posa un simple exemple: "Què pensaríem del bàrman que comença a preparar una copa i es va per aquí a buscar la tònica? No pots aturar-te una vegada que la ginebra ha tocat els gels, el gintònic mor". Ja saps, pots entretenir-te més o menys amb els detalls, però tot ha d'anar rodat.
Selecció de la ginebra: Es tracta del component essencial de la copa i, amb tanta varietat, cal saber triar. Les 200 -o més- etiquetes que es comercialitzen a Espanya compten amb una sèrie de botànics comuns, com les baies de ginebre. La singularitat prové de la resta d'ingredients -plantes, herbes, espècies ...- que realitzen la seva maceració amb alcohol. "Si avui en dia entro en un local i un bàrman em diu que només té una classe de ginebra és igual que si vaig a un restaurant només tenen un plat o el xef cuina amb una sola espècia. Un bon símptoma que el bar és bo és que disposi d'una gran selecció de ginebres, i un bon bàrman és aquell que les coneix bé i distingeix els matisos que poden aportar a una copa ". Hi ha ginebres seques o clàssiques, herbàcies, florals, cítriques o especiades. "Totes elles compten amb una sèrie d'aromes tancats en l'ampolla, i es poden treballar de formes molt diferents". Aplica't i troba la teva.
Proporcions adequades: Equilibri és una de les paraules més recurrents quan es parla de gintònic. "Si un és bàrman amb l'experiència d'anys, pot calcular més o menys la quantitat de ginebra a la perfecció, però l'ideal és utilitzar un mesurador-dosificador per assegurar-nos una qualitat constant en els gintònics". La desitjada harmonia s'aconsegueix amb una cinquena part de ginebra i quatre cinquenes parts de tònica.
Elecció de la tònica: Igual que descobrir la ginebra requereix de temps -i de cata-, la beguda carbonatada que l'acompanya en la barreja final cada vegada és més important. Bona prova d'això és que les tòniques premium al mercat s'estan multiplicant, tot i que encara no arribin a la diversitat de les ginebres. Aquest guru recorre a un clàssic: la Schweppes.
Que no trenqui la bombolla: No n'hi ha prou amb tenir una bona tònica, "d'aquestes que quan s'obren desprenen una aroma únic i un so inconfusible". Servir-la molt lentament també forma part de la cerimònia. És recomana ajudar-se d'una cullera mescladora -la mateixa que s'utilitza per refredar la copa-. "Així la tònica potenciarà totes les aromes que la ginebra té".
El guarniment: Regalèssia negre, una rodanxa de cogombre, maduixes, pètals de rosa ... Cada marca té la seva recepta com cada mestre té el seu llibret. L'adorn final s'ha convertit en un dels components més notables de la copa. Qüestió de gustos.
Gaudir de l'experiència: Si ens prenem el temps de seguir tots els passos d'aquesta llista, què menys que aturar-nos també a l'hora d'assaborir el gintònic. "És una copa que es gaudeix amb cada glop".
Doncs ja sabeu a pillar-la ben grossa!
Gels consistents: aquest punt és fonamental. Potser, el més important de tots, perquè "la mida i tipus de gel influeixen en el sabor final del gintònic". Ha de ser consistent perquè no es fongui i arruïni el combinat. "Un bon bàrman ha d'entendre a la perfecció com usar el gel. Si és petit, es dilueix ràpidament a la Copa". Millor, voluminós i dens.
Refredar la copa: És aquest ritual que realitzen els coctelers després de posar uns quatre o cinc glaçons a la copa, i que consisteix a donar-los voltes amb una cullereta i retirar l'aigua sobrant que es fon. També pot semblar un pas més 'cool' que útil, sobretot quan el gintònic es demana en un local. Però, "no hi ha comparació entre servir la beguda en una copa amb les parets refredades que en una que està a temperatura ambient". El gel trigarà més a fondre i el primer glop resultarà més desitjable.
Preparació prèvia: Quan ens disposem a preparar un gintònic hem de tenir tots els ingredients davant. Per posa un simple exemple: "Què pensaríem del bàrman que comença a preparar una copa i es va per aquí a buscar la tònica? No pots aturar-te una vegada que la ginebra ha tocat els gels, el gintònic mor". Ja saps, pots entretenir-te més o menys amb els detalls, però tot ha d'anar rodat.
Selecció de la ginebra: Es tracta del component essencial de la copa i, amb tanta varietat, cal saber triar. Les 200 -o més- etiquetes que es comercialitzen a Espanya compten amb una sèrie de botànics comuns, com les baies de ginebre. La singularitat prové de la resta d'ingredients -plantes, herbes, espècies ...- que realitzen la seva maceració amb alcohol. "Si avui en dia entro en un local i un bàrman em diu que només té una classe de ginebra és igual que si vaig a un restaurant només tenen un plat o el xef cuina amb una sola espècia. Un bon símptoma que el bar és bo és que disposi d'una gran selecció de ginebres, i un bon bàrman és aquell que les coneix bé i distingeix els matisos que poden aportar a una copa ". Hi ha ginebres seques o clàssiques, herbàcies, florals, cítriques o especiades. "Totes elles compten amb una sèrie d'aromes tancats en l'ampolla, i es poden treballar de formes molt diferents". Aplica't i troba la teva.
Proporcions adequades: Equilibri és una de les paraules més recurrents quan es parla de gintònic. "Si un és bàrman amb l'experiència d'anys, pot calcular més o menys la quantitat de ginebra a la perfecció, però l'ideal és utilitzar un mesurador-dosificador per assegurar-nos una qualitat constant en els gintònics". La desitjada harmonia s'aconsegueix amb una cinquena part de ginebra i quatre cinquenes parts de tònica.
Elecció de la tònica: Igual que descobrir la ginebra requereix de temps -i de cata-, la beguda carbonatada que l'acompanya en la barreja final cada vegada és més important. Bona prova d'això és que les tòniques premium al mercat s'estan multiplicant, tot i que encara no arribin a la diversitat de les ginebres. Aquest guru recorre a un clàssic: la Schweppes.
Que no trenqui la bombolla: No n'hi ha prou amb tenir una bona tònica, "d'aquestes que quan s'obren desprenen una aroma únic i un so inconfusible". Servir-la molt lentament també forma part de la cerimònia. És recomana ajudar-se d'una cullera mescladora -la mateixa que s'utilitza per refredar la copa-. "Així la tònica potenciarà totes les aromes que la ginebra té".
El guarniment: Regalèssia negre, una rodanxa de cogombre, maduixes, pètals de rosa ... Cada marca té la seva recepta com cada mestre té el seu llibret. L'adorn final s'ha convertit en un dels components més notables de la copa. Qüestió de gustos.
Gaudir de l'experiència: Si ens prenem el temps de seguir tots els passos d'aquesta llista, què menys que aturar-nos també a l'hora d'assaborir el gintònic. "És una copa que es gaudeix amb cada glop".
