14 oct 2015

Quins aliments ens convé menjar durant el matí?

Hem de consumir aliments al matí que ens sadollin i al mateix temps ens donin energia.

Les ametlles són les reines dels matins: proporcionen una gran quantitat de proteïnes i minerals. A més, ajuden a estabilitzar el sucre en sang durant tot el dia.



Pomas, préssecs, kiwis, prunes i plàtans són fruites ideals per al matí a causa de la seva aportació a ferro, potassi i fibra.



Els cereals són bons per a la salut, preferentment si són integrals. Acompanyats de productes lactis, com llet i iogurt, brinden una gran aportació d'energia i calci.

La civada és un dels millors cereals: té fibra i redueix el colesterol dolent.



Si és necessària la cafeïna, una tassa de cafè no li fa mal a ningú, i ens desperta una mica. Però tampoc hem d'excedir amb el te o el cafè, ja que poden sobre estimular-nos.



13 oct 2015

Els 7 grans més importants de la dieta mediterrània

La dieta mediterrània és un estil de vida que combina ingredients de l'agricultura i propietats culinàries de cada regió, on predominen ingredients com l'oli d'oliva, aliments d'origen vegetal, productes lactis, pa i cereals, a més de, per descomptat, una gran diversitat de grans.
La ciència ha trobat en ella grans beneficis, des d'una major longevitat fins a una incidència menor de malalties coronàries, de manera que es tracta d'un excel·lent model de vida saludable. De fet, la UNESCO la va incloure en la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Pràcticament totes les nacions de la conca mediterrània cuinen aquests grans. Aquí t'expliquem quines són i les seves formes típiques d'elaboració:
- El blat integral: la zona de Sardenya sempre s'ha caracteritzat per una dieta composta per pa de gra sencer, llegums, hortalisses i fruites. A més, a la zona del nord d'Àfrica, el blat integral s'ha gaudit tradicionalment en forma de cuscús: un plat amb història Berber que utilitza la sèmola de blat dur com a ingredient principal. Especialment és un plat marroquí que pot combinar-se amb verdures o xai.


- L'ordi: és propi de Tunísia, país en el qual es cou en un pa d'ordi. Grècia és un altre dels llocs en què és típic el seu consum en forma de pans durs anomenats bescuits que es mengen en amanides purament mediterrànies amb oli d'oliva, tomàquet i formatge. Antigament era comú coure l'ordi a foc lent fins a convertir-la en unes farinetes.


- Blat de moro: la farina de blat de moro de gra es transforma al llarg de tota la Mediterrània en pa de blat de moro dolç i en plats com les calentes farinetes, que reben el nom de polenta a Itàlia i de kachamak a Turquia. A Grècia és comú l'katsamaki, propi d'èpoques de guerra i elaborat a força de blat de moro en forma de farinetes.


- Mill: tot i que aquest gra sencer es troba en l'actualitat més lligat a Àsia, va ser un dels primers que es van consumir a la Mediterrània. Es diu que va ser el precursor del cuscús i la polenta. A Itàlia és comú l'elaboració del Migliaccio, unes postres en forma de coca que és típic del carnaval napolità.


- Farro: es tracta del primer blat conreat per l'home fa més de 12.000 anys i va ser utilitzat en l'antiga Grècia i Roma per elaborar el pa. Una de les seves elaboracions més comunes en l'actualitat és la sopa de farro, pròpia de la Toscana italiana i composta de farro, mongetes, tomàquet, ceba, pernil i all. També s'utilitza per a pasta fresca, ja que resulta més aromàtica que la que conté farina de blat.


- Bulgur: és el gra de blat cuit a mitges i seguidament assecat i esquerdat. Propi de l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica, suposa la base de guisats com el bullit o amanides, i generalment es troba remullat en aigua. A Turquia s'utilitza en l'elaboració dels pilafs.


- Arròs: Aquest cereal, el segon més produït després l'ordi, es conrea en gran part del món i és un aliment bàsic en cultures com l'asiàtica. No obstant això, són cèlebres les paelles i arrossos espanyols i el risotto italià.


Existeixen més grans sencers distribuïts per tota la Mediterrània, com el sègol i el blat sarraí. No obstant això, el seu ús és molt menor que els set que s'han esmentat. Els cereals són un pilar fonamental de la dieta mediterrània des de fa segles, pel que cal continuar aprofitant les seves qualitats beneficioses per a l'ésser humà. A més, són una autèntica delícia culinària donada directament des de la natura.

12 oct 2015

La fruita? Millor amb pell

Amb el simple gest de pelar una poma, treure la pell de la pera o llençar el recobriment d'una fruita estem renunciant a una enorme font de fibra, vitamines i nutrients moltes vegades més beneficiosa que la de la fruita en si.
Tots coneixem els beneficis de consumir les reglamentàries cinc peces de fruita al dia i l'imperdonable suc de taronja res més aixecar-nos però, què hi ha de les pells? Quins nutrients ens aporta exactament?
Per començar els beneficis més visibles i fiables sorgeixen a nivell estètic. El poder antioxidant de la pell de la fruita repercuteix en la suculència de la pell, el bon estat del cabell i el color de la cara. Un aspecte sa que deixo això de l'envelliment per a un altre moment.
La majoria de les vitamines es troben a la pell, vegeu cítrics, per això, consumir la fruita amb pell fa que obtinguem més defenses per a la temporada de l'any que ja tenim aquí: tardor, època de grips i refredats.
Podem matar dos ocells d'un tret si en comptes de pelar la fruita, la rentem i ens la mengem directament. Per què? Senzillament perquè és rica en fibra. Accelerarem el nostre metabolisme i procés digestiu aprimant abans i, sobretot, saciare-nos la fam, ja que el seu efecte saciant resideix en la pell.