La dieta mediterrània és un estil de vida que combina ingredients de l'agricultura i propietats culinàries de cada regió, on predominen ingredients com l'oli d'oliva, aliments d'origen vegetal, productes lactis, pa i cereals, a més de, per descomptat, una gran diversitat de grans.
La ciència ha trobat en ella grans beneficis, des d'una major longevitat fins a una incidència menor de malalties coronàries, de manera que es tracta d'un excel·lent model de vida saludable. De fet, la UNESCO la va incloure en la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Pràcticament totes les nacions de la conca mediterrània cuinen aquests grans. Aquí t'expliquem quines són i les seves formes típiques d'elaboració:
- El blat integral: la zona de Sardenya sempre s'ha caracteritzat per una dieta composta per pa de gra sencer, llegums, hortalisses i fruites. A més, a la zona del nord d'Àfrica, el blat integral s'ha gaudit tradicionalment en forma de cuscús: un plat amb història Berber que utilitza la sèmola de blat dur com a ingredient principal. Especialment és un plat marroquí que pot combinar-se amb verdures o xai.
- L'ordi: és propi de Tunísia, país en el qual es cou en un pa d'ordi. Grècia és un altre dels llocs en què és típic el seu consum en forma de pans durs anomenats bescuits que es mengen en amanides purament mediterrànies amb oli d'oliva, tomàquet i formatge. Antigament era comú coure l'ordi a foc lent fins a convertir-la en unes farinetes.
- Blat de moro: la farina de blat de moro de gra es transforma al llarg de tota la Mediterrània en pa de blat de moro dolç i en plats com les calentes farinetes, que reben el nom de polenta a Itàlia i de kachamak a Turquia. A Grècia és comú l'katsamaki, propi d'èpoques de guerra i elaborat a força de blat de moro en forma de farinetes.
- Mill: tot i que aquest gra sencer es troba en l'actualitat més lligat a Àsia, va ser un dels primers que es van consumir a la Mediterrània. Es diu que va ser el precursor del cuscús i la polenta. A Itàlia és comú l'elaboració del Migliaccio, unes postres en forma de coca que és típic del carnaval napolità.
- Farro: es tracta del primer blat conreat per l'home fa més de 12.000 anys i va ser utilitzat en l'antiga Grècia i Roma per elaborar el pa. Una de les seves elaboracions més comunes en l'actualitat és la sopa de farro, pròpia de la Toscana italiana i composta de farro, mongetes, tomàquet, ceba, pernil i all. També s'utilitza per a pasta fresca, ja que resulta més aromàtica que la que conté farina de blat.
- Bulgur: és el gra de blat cuit a mitges i seguidament assecat i esquerdat. Propi de l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica, suposa la base de guisats com el bullit o amanides, i generalment es troba remullat en aigua. A Turquia s'utilitza en l'elaboració dels pilafs.
- Arròs: Aquest cereal, el segon més produït després l'ordi, es conrea en gran part del món i és un aliment bàsic en cultures com l'asiàtica. No obstant això, són cèlebres les paelles i arrossos espanyols i el risotto italià.
Existeixen més grans sencers distribuïts per tota la Mediterrània, com el sègol i el blat sarraí. No obstant això, el seu ús és molt menor que els set que s'han esmentat. Els cereals són un pilar fonamental de la dieta mediterrània des de fa segles, pel que cal continuar aprofitant les seves qualitats beneficioses per a l'ésser humà. A més, són una autèntica delícia culinària donada directament des de la natura.
