Circula per la xarxa informació que compara la mantega amb la
margarina, donant a entendre que aquesta última és nociva per a la
nostra salut. Una vegada més es tracta d'una farsa, i no cal fer cas a
aquest tipus de missatges.
Tant la mantega com la margarina han estat molt atacades en diferents moments pel seu contingut gras indubtable, i per la naturalesa dels seus greixos. Però encara que el seu consum no hagi de ser habitual, tampoc hem d'excloure aquests productes de la nostra alimentació. Conèixer millor la composició de cadascun pot ajudar-nos a comprendre-ho.
La mantega: un làctic clàssic
La mantega era ja coneguda i molt apreciada en l'Antiguitat. Aquest producte s'obté pel batut de la nata de la llet; és, essencialment una nata batuda.
La mantega conté un 15-20% d'aigua i un 80-85% de greixos. La mantega es pot obtenir de la llet de diferents espècies animals, encara que la de vaca és la de major consum.
També es distingeixen les mantegues en funció del seu procés d'elaboració i la seva composició: així doncs podem trobar mantega batuda, mantega baixa en calories, mantega salada (si afegeix sal en el seu procés d'elaboració)...
Les mantegues fàcils d'untar i les mantegues baixes en greix tenen la meitat de matèria grassa que les tradicionals i la seva textura s'aconsegueix afegint gelificants i, normalment, aromes i colorants per semblar-se a les mantegues tradicionals.
La mantega és font de lípids, vitamines liposolubles A i D, i de colesterol.
Margarina: una grassa untable que pot ser funcional
La margarina es va inventar al 1869, quan H. Mege Mouries va patentar un procediment que permetia obtenir un greix per untar a partir de sèu de boví, com a substitut barat de la mantega. El seu nom es deu al seu contingut d'àcid margáric, que llavors es creia molt abundant en el sèu.
Actualment l'elaboració de la margarina és molt diferent, doncs es fa sobretot a partir de greixos vegetals sotmesos a procediments industrials com la hidrogenació i la transesterificació que permeten obtenir un greix sòlid a partir d'un líquid (per exemple, a partir d'un oli de llavors). La hidrogenació fa que el greix dels olis vegetals es faci més saturada, de manera que els seus efectes en l'organisme difereixen dels dels olis originalment emprats; a més, en el procés poden formar-se àcids grassos "trans", uns greixos insaturats de diferent conformació i que en el nostre organisme es comporten com a greixos saturats. Per sort, els anàlisis sobre margarines no han detectat de moment quantitats elevades d'àcids grassos saturats o de tipus "trans".
La margarina és una excel·lent font de vitamines A i I. A més se'ls afegeixen altres vitamines o nutrients com a minerals, fibra o fitoesterols.
Així doncs...
Mantega o margarina, quin és millor?
Aquí no es tracta d'aliments bons o dolents, ni d'engreixar més o menys. Tots dos aliments són productes rics en greixos, i aporten nutrients importants per al nostre organisme. Encara que s'assemblen en moltes coses, en unes altres són totalment diferents.
El greix de la mantega engreixa exactament el mateix que la de la margarina. Per tant, si els dos productes porten el mateix percentatge de greix, engreixen igual. A Espanya es comercialitza habitualment la margarina 3/4, que porta un 60% de greix en lloc del 80% que contenen gairebé totes les mantegues. Aquesta és la raó que resulti una mica menys calòrica. Però al mercat també hi ha mantega amb contingut de greix rebaixat (es venen fins i tot amb el 50%).
En termes de contingut d'àcids grassos (saturats, monoinsaturats i polinsaturats), a causa de la utilització de matèries grasses vegetals, les margarines són sempre més riques en àcids grassos i polinsaturats que la mantega, els àcids grassos de la qual són majoritàriament saturats (d'origen animal).
Les persones que hagin de controlar el colesterol han d'optar per les margarines vegetals ja que la mixta i la mantega, aporten prop del 10% de la quantitat màxima recomanada en una porció de 10 grams.
La millor recomanació és fer un consum equilibrat de tots dos productes. Pel seu elevat contingut en greix no hem de consumir-los habitualment, però ni mantega ni margarina han de bandejar-se de la dieta.
Tant la mantega com la margarina han estat molt atacades en diferents moments pel seu contingut gras indubtable, i per la naturalesa dels seus greixos. Però encara que el seu consum no hagi de ser habitual, tampoc hem d'excloure aquests productes de la nostra alimentació. Conèixer millor la composició de cadascun pot ajudar-nos a comprendre-ho.
La mantega: un làctic clàssic
La mantega era ja coneguda i molt apreciada en l'Antiguitat. Aquest producte s'obté pel batut de la nata de la llet; és, essencialment una nata batuda.
La mantega conté un 15-20% d'aigua i un 80-85% de greixos. La mantega es pot obtenir de la llet de diferents espècies animals, encara que la de vaca és la de major consum.
També es distingeixen les mantegues en funció del seu procés d'elaboració i la seva composició: així doncs podem trobar mantega batuda, mantega baixa en calories, mantega salada (si afegeix sal en el seu procés d'elaboració)...
Les mantegues fàcils d'untar i les mantegues baixes en greix tenen la meitat de matèria grassa que les tradicionals i la seva textura s'aconsegueix afegint gelificants i, normalment, aromes i colorants per semblar-se a les mantegues tradicionals.
La mantega és font de lípids, vitamines liposolubles A i D, i de colesterol.
Margarina: una grassa untable que pot ser funcional
La margarina es va inventar al 1869, quan H. Mege Mouries va patentar un procediment que permetia obtenir un greix per untar a partir de sèu de boví, com a substitut barat de la mantega. El seu nom es deu al seu contingut d'àcid margáric, que llavors es creia molt abundant en el sèu.
Actualment l'elaboració de la margarina és molt diferent, doncs es fa sobretot a partir de greixos vegetals sotmesos a procediments industrials com la hidrogenació i la transesterificació que permeten obtenir un greix sòlid a partir d'un líquid (per exemple, a partir d'un oli de llavors). La hidrogenació fa que el greix dels olis vegetals es faci més saturada, de manera que els seus efectes en l'organisme difereixen dels dels olis originalment emprats; a més, en el procés poden formar-se àcids grassos "trans", uns greixos insaturats de diferent conformació i que en el nostre organisme es comporten com a greixos saturats. Per sort, els anàlisis sobre margarines no han detectat de moment quantitats elevades d'àcids grassos saturats o de tipus "trans".
La margarina és una excel·lent font de vitamines A i I. A més se'ls afegeixen altres vitamines o nutrients com a minerals, fibra o fitoesterols.
Així doncs...
Mantega o margarina, quin és millor?
Aquí no es tracta d'aliments bons o dolents, ni d'engreixar més o menys. Tots dos aliments són productes rics en greixos, i aporten nutrients importants per al nostre organisme. Encara que s'assemblen en moltes coses, en unes altres són totalment diferents.
El greix de la mantega engreixa exactament el mateix que la de la margarina. Per tant, si els dos productes porten el mateix percentatge de greix, engreixen igual. A Espanya es comercialitza habitualment la margarina 3/4, que porta un 60% de greix en lloc del 80% que contenen gairebé totes les mantegues. Aquesta és la raó que resulti una mica menys calòrica. Però al mercat també hi ha mantega amb contingut de greix rebaixat (es venen fins i tot amb el 50%).
En termes de contingut d'àcids grassos (saturats, monoinsaturats i polinsaturats), a causa de la utilització de matèries grasses vegetals, les margarines són sempre més riques en àcids grassos i polinsaturats que la mantega, els àcids grassos de la qual són majoritàriament saturats (d'origen animal).
Les persones que hagin de controlar el colesterol han d'optar per les margarines vegetals ja que la mixta i la mantega, aporten prop del 10% de la quantitat màxima recomanada en una porció de 10 grams.
La millor recomanació és fer un consum equilibrat de tots dos productes. Pel seu elevat contingut en greix no hem de consumir-los habitualment, però ni mantega ni margarina han de bandejar-se de la dieta.
