Ristorante Nando

Puntuació; 6,6

Preu mitjà: 15 € - 40 € 

Carrer de Pere Vilella, 1, Manresa.

Avui hem visitat un dels restaurants que porten la cuina Napolitana a Manresa. A l'estiu vam poder gaudir de la seva terrassa, on vam provar el següent:

Amanida verda: fresca, cruixent i harmoniosa. Un bon plat! 

Carpaccio: per nosaltres una mica aiguat i un formatge que no acompanyava. En definitiva un mica fluix. Els Napolitans no estarien contents segur!

Pit de pollastre a la planxa: fet al punt, acompanyat per patates fresques i unes verduretes ben bones! Excel·lent!

Yeah! Ja estem els postres! Aquí els teniu:

Trufes de xocolata: bones trufes. Llastima que encara estaven molt fredes... ja sabeu que volem dir.

Tiramisú: un entre molts altres, encara estic buscant la gràcia. Li falta sabor i cremositat!

Consell pel Criticat: bon servei, bon local. Vam provar poca cuina italiana però un carpaccio així no pot ser. Pel que feu pagar cal donar més qualitat.

Puntuació:

Neteja: 7 Plàtans.

Atenció: 7 Plàtans.

Menjar: 6 Plàtans.

Total: 6,6 Plàtans.

Cal Muntané

Puntuació: 7,6


Preu mitjà: 8 € - 35 €

Carrer de Fortià Solà, 1,  Navarcles.

Ja fa uns dies, vam anar a dinar a Navarcles, i directament amb el pensament de caure en aquest restaurant, que ens havien recomanat varies vegades.

És típic de tota la vida al poble, i que passa de generació en generació; on hi fan menjars casolans.

Ja de primeres per picar, et porten les olives i les croquetes. Valorar això, és quasi enganyós, ja que sempre sembla està molt més bo del que realment és, per la gana que es porta! Així que direm, que va ser un bon detall per anar obrint boca.

Tot seguit els primers,
encapçalats per un pop a la Gallega: en ració generosa, tímid de picant, però força tendra i molt gustoset! Tot en el conjunt era bo, però sense ser excepcional...

Típics canalons: Doncs bé, això. El plat més classic, del restaurant més clàssic d'un dels pobles més clàssics de la comarca. Eren ben finets , i va ser d'agraïr, que els portessin  a temperatura coherentment calentona; no com a molts locals on te'ls porten una temperatura molt propera a una arupció volcànica!! Total, un plat que de moment mantenia el nivell.

Brandada de bacallà: aahmm... xip xap eh.. Una mica desil·lusionats, perquè aquest platet de brandada va baixar bastant la nota mitja.. Faltava substància... Molta beixamel, i poc bacallà!! Tot això feia que el plat fos una mica de pastetes i soso. 

Entrecot al pebre verd: Primer, volem remarcar que estava bo de gust, de mida grossa, i la salsa en justa mida i molt bona també. 

Ara bé.. Sense involucrar únicament aquest restauant volem fer una petita reflexió sobre aquesta carn i la seva cocció...: 

Perquè collons demanen els cambrers com de feta vols la carn, si després els cuiners fan els que els don la santissima gana!!?? Si es demana una entrecot que sigui tirant a cru, el mínim que es pot fer, es portar-lo que sagni no..? No portis un coi de troç de carn més cuit que un pollastre alast ostia!! Perquè si han de fer el que volen, no cal pas que ho demanin...

Hi tornem a repetir, que si, que estava bo, i la carn era tendra. Però no el van portar com el cam demanar...

Bacallà a la catalana: Un bon troç de bacallà tal i com ha de ser; gustós, tendre, al punt de sal i ben cuinat i ben acompanyat amb pancetes i pinyons. Chapeau! Les coses quan estan ben fetes, es nota. La salsa millorable això si, però s'hi notava la intenció!!

Estaven ja ven tips, però vam fer un últim esforç per cruspir-nos el postre que mai pot faltar...

Tarta tatín: ...i l'esfoç va valdre la pena! Un postre de contrast de fred-calent, que era una fantàstica combinació del gelat de vainilla amb la doça tartaleta de poma cuita...! mm... Què bo... !!! Va ser un just final a un dinar del  que vam disfrutar.

Puntuació:

Neteja: 8 Plàtans.

Atenció: 8 Plàtans.

Menjar: 7 Plàtans.

Total: 7,6 Plàtans.

Quan salar la carn, abans o després de rostir

El tema de quan salar la carn, si abans de posar-la a la planxa o una vegada que ja està rostida, és molt discutit, hi ha dues postures i cada cuiner és el que decideix quan prefereix salar la carn.

Els que defensem la postura de salar la carn un  vegada està rostida, ho fem perquè la sal fa que es perdin els sucs essencials de la carn, quedant més seca i fins i tot més dura. Com que la carn directament exposada a la calor, es forma una capa cruixent i daurada que manté tots els seus sucs a l'interior. Per descomptat, la carn tampoc es pot punxar.

El nostre mètode per rostir la carn és, posar-la sense salar i deixar fer la crosta cruixent, en donar-li la volta per fer-la per l'altra cara, és quan salem la part cuinada i quan servim al plat, salem la cara que faltava. També li dóna un sabor deliciós tirar un raig d'oli cru quan la carn ja està al plat.

D'altra banda, els defensors de salar la carn abans de rostir-la, afirmen que queda més gustosa, ja que absorbeix millor la sal i depenent de la carn a cuinar, aposten per la sal fina o la sal grossa, encara que clar, això també ho fem els que tirem la sal quan ja s'ha cuinat.

I tu, quan prefereixes salar la carn, abans de rostir o després?