És veritat que hi ha dietes que funcionen,
sempre, és clar, que estiguin ben dissenyades, que s’acompanyin de
canvis d’hàbits de vida i de la pràctica d’una certa activitat física.
Però sovint no sempre s’aconsegueixen els resultats desitjats, entre
altres perquè s’ha de veure moltes vegades si realment cal seguir una
dieta per aconseguir el que volem. Sovint es pensa que una dieta pot
millorar aspectes estètics que depenen de la constitució òssia o de la
tonicitat muscular, i això provoca moltes decepcions i fins i tot
trastorns.
Existeixen moltes dietes famoses, moltíssimes. Però en general cal ser prudents i no seguir una dieta sense prescripció mèdica més de 15 dies seguits. I, evidentment, les dietes que exclouen nutrients bàsics, aquelles que són radicalment monòtones o clarament desequilibrades s’han de descartar o bé seguir-les un dia o dos com a màxim. Al menys, sense assessorament mèdic.
Descobreix el perill de les dietes més famoses:
Hiperproteiques: és la típica dieta en què pots
menjar grans dosis de carn, peix i proteïnes en general, però sense
posar-hi pràcticament cap carbohidrat. N’hi ha de molts tipus. Va bé per
perdre pes, però no es pot fer servir durant molt temps, perquè pot produir un increment perillós d’àcid úric i de creatinina, a més d’ocasionar molt cansament i generar un estat d’ànim baix.
A més, es pot arribar a produir cetosi fàcilment. En general s’ha
d’anar en compte amb totes les dietes que exclouen els farinacis.
De la sopa: aquesta dieta consisteix en prendre només una sopa diürètica i depurativa a base de verdures. És famosíssima, malgrat que resulta molt desequilibrada, insuficient i poc aconsellada per seguir més d’un dia o dos a la setmana. És ideal per fer un dia a la setmana, no més. És evident que és una pauta insuficient per a una bona alimentació.
Montignac: prohibeix barrejar els greixos amb els carbohidrats i es basa sobretot en l’índex glicèmic dels aliments (capacitat d’elevar la glucosa en sang). Dins dels seus preceptes hi ha coses encertades, però és aconsellable seguir-la només durant poques setmanes i sempre en cas que la persona estigui sana.
Evidentment ens referim a la dieta Montignac que segueix la dieta
mediterrània, no a les seves primeres recomanacions que eren molt
desequilibrades.
Barretes substitutives: poden ser efectives per un dia o per
alternar amb aliments normals. El més aconsellable és fer-les servir com
a alternativa esporàdica o bé només per a un àpat al dia. A més, hi ha molts tipus de barretes. Cal utilitzar les de bona qualitat.
Dissociada: consisteix en no barrejar en el mateix àpat hidrats de carboni amb proteïnes. Pot ser efectiva sempre que sigui completa, que inclogui aliments farinacis i que no sigui massa hipocalòrica. De totes maneres n’hi ha de molts tipus. És aconsellable que hi hagi un seguiment mèdic.
Dieta de la fruita: el “dia de la fruita” pot ser una bona idea sempre que es limiti a això, a un dia, i no es tracti d’una persona diabètica, ni amb problemes amb els nivells de glucosa.
Hipocalòrica equilibrada: és la més recomanable perquè és completa, produeix pèrdues de pes moderades i es pot seguir durant temps. És la dieta que es dóna als hospitals i centres mèdics generalment.
Exemple de dieta hipocalòrica equilibrada
- Aquesta és una dieta de 1.500-1.600 Kcal equilibrada, que farà aprimar sense grans pèrdues espectaculars –una cosa molt poc recomanable– i sense comportar cap problema de salut.
- Per a les persones més grans i sedentàries, especialment dones, pot ser una pauta de manteniment i també per perdre entre 0,5 i 1 kg a la setmana, sense presses.
Per a les persones més joves i actives pot fer perdre mes d’1 kg a la setmana fàcilment!!
