Els excessos alimentaris provoquen sensació de malestar (restrenyiment, diarrea, empatx, cefalees), i fins i tot, poden causar situacions delicades, com a malalties, o empitjorar una patologia de base (diabetis, trastorns cardiovasculars, gota o artritis, entre altres). De la mateixa manera, una selecció idònia d'aliments pot ajudar a sentir-se bé, a compensar els excessos i a recuperar la normalitat dels bons costums alimentosos. A continuació es llisten deu aliments que, en conjunt i en un patró alimentari sa i equilibrat, ajuden a sentir-se millor i aconseguir aquest objectiu.
La volta a la normalitat implica recuperar els bons hàbits. El començament d'un nou any suposa el repte de canviar els costums millorables cap a una vida més sana, que sigui garantia de benestar. L'alimentació és una de les potes del
trípode sobre el qual se sustenta la
salut: alimentació, exercici físic, equilibri emocional i social.
Una infusió de te verd, antioxidant, depurativa i una mica estimulant. Les substàncies que conté el te verd són de gran interès nutricional i funcional, sobretot flavonoides amb acció antioxidant (catequines, rubigenina, flavina i tanins). Solament una tassa de te aporta al voltant de 200 mg de flavonoides, la majoria dels quals s'allibera durant el primer minut d'infusió. No obstant això, aquesta beguda interacciona amb diversos medicaments com els antibiòtics. La clau està a afegir l'aigua bullint a la tassa amb el te verd (millor a orri) i deixar-ho reposar dos minuts, ni més ni menys, per aprofitar al màxim els seus compostos biodisponibles i el punt idoni de teína. Es poden prendre una o dues tasses al dia, en lloc de cafès i altres begudes excitants, si no hi ha contraindicació mèdica.
Muesli o flocs de civada, cuits amb un polsim de sal. La civada conté betaglucans, un tipus de fibra soluble, i avenasterol, un fitosterol. Tots dos components en conjunt tenen capacitat de disminuir l'absorció de colesterol en l'intestí. Després de dies d'excessos, serà probable que s'hagin alterat els nivells de lípids i els sucres, per la qual cosa convé recuperar ràpid la normalitat i la bona salut. La clau està a prendre en el desdejuni, afegir com espessant a purés i cremes de verdures, a sopes amb verdures en juliana.
Peixos blaus. Sardines, anxoves,... Per la seva riquesa en àcids grassos omega 3, aquests aliments compensen el consum desmesurat de greixos saturats. La prioritat és que els peixos i els mariscs cobrin protagonisme en els menús setmanals, amb l'objectiu doble d'augmentar el consum d'un aliment cardio-protector i reduir la ingesta de carn. La clau està a elaborar-los al forn o a la graella, en papillot, fregit, a la planxa, al vapor... Les possibilitats es multipliquen davant la gran varietat d'espècies de peixos.
Pomes rostides o en compota. Aporten fibra, són fàcils de digerir i de mastegar, útils tant per al restrenyiment com per a la diarrea. A més, són una de les fruites de la temporada hivernal de majors possibilitats culinàries: en compota amb pastanaga, rostides amb un toc aromàtic original, en suc natural, en salsa o puré per acompanyar carns com a entrant fred. La clau està a barrejar amb prunes o raïms passes i prendre un bol per desdejunar o com a postres del sopar.
Arròs integral. És un aliment molt complet des de l'òptica nutricional, que equilibra els excessos, rebaixa la inflor abdominal i corregeix el restrenyiment. L'arròs integral triga més a coure's; s'afegeixen entre 2 i 2,5 parts d'aigua o brou per cada part d'arròs i es deixa coure a foc mínim en l'olla durant 45 minuts. Es pot emprar com a plat principal, guarnició, postres barrejades amb llet i canyella o com un cereal alternatiu als dolços en els desdejunis. Una recepta deliciosa és la d'arròs integral amb saltejat de plàtan, poma i raïms, que es pot preparar salada o dolç, segons l'elecció d'ingredients.
Germinats. De soia, alfals, col, remolatxa o bròcoli. Les llavors o els grans germinats estimulen els processos digestius: milloren les digestions, són un complement útil per corregir el restrenyiment, reduir la inflor i els molests gasos. La clau està a afegir brots o germinats a amanides, cremes, purés, sopes, en truita, vistoses i nutritives guarnicions.
Cigrons i altres llegums. Representen per a la dieta un conjunt de nutrients que ajuden a regular la glucèmia, reduir els nivells de colesterol o millorar el restrenyiment. La clau està a incloure varietat de llegums en els menús entre dues i quatre vegades per setmana: cigrons en amanida, en sopes, cremes, en paté (humus), guarnició de carns o peixos. Es poden barrejar amb arròs com a plat únic, en substitució de la ració de carn.
Gingebre, fresc o en pols. Aquesta planta s'usa en fitoteràpia com a remei efectiu per guarir males digestions acompanyades de nàusees i vòmits, per eliminar els gasos i mitigar els marejos. Després de la revisió de la literatura científica, s'arriba a la conclusió que el gingebre és un remei prometedor (més en dones embarassades amb nàusees i vòmits acusats), si bé les dades clíniques són insuficients per treure conclusions fermes. Es pot provar a prendre comprimits de gingebre o una infusió de gingebre després de menjars copiosos, o si se sent malestar digestiu, i comprovar els seus efectes. La clau està a servir-ho al natural (en arrel) o en pols. S'afegeix com a condiment a brous, sopes o cremes, ja que algunes persones poden tolerar malament el punt picant d'aquesta arrel. Per prendre-ho en infusió, es trosseja una part de rizoma i es polvoritza o s'afegeix una o mitja cullerada rasa de gingebre en pols per tassa d'aigua. Després es deixa bullir de 3 a 5 minuts.
Verdures verdes (col, bròquil, porros, api, card, pèsols). Són verdures que, per les seves propietats nutricionals i funcionals, reconfortrn a l'organisme, ja que ajuden en les labors de "afluixar" i descongestionar l'aparell digestiu, estómac, intestins, vesícula biliar i fetge. Fetge i pàncrees són els òrgans més afectats per la glotoneria dels dies festius (alcohol, sucres, proteïnes) i als quals més cal cuidar per mitjà d'una adequada elecció dels aliments i de les formes de cuinat. La clau està a incloure cada dia alguna cosa verd en els menús de menjars i sopars, amb preferència per les verdures escaldades o bullides en curt temps, més fàcils de digerir.
Sopa de verdures. El bullit de verdures verdes juntament amb hortalisses de temporada (pastanaga, carabassa) i un grapat de cigrons i d'arròs (o sopa, cous-cous, sèmola de blat de moro o tapioca) suposa un plat de sopa que, pres en els dies freds, resulta reconstituent, a més de digestiu, diurètic i saciant. Les sopes, les cremes de verdures o els purés poden reemplaçar a les amanides en els sopars, almenys durant els dies més freds.
