Una de les verdures amb més beneficis que existeix i molt renombrada per les seves propietats curatives és l’all. Entre els seus components destaquen: les vitamina B1, B2, B3, C i altres components com el sulfur d’alil, sofre, iode, sílice, calci, potassi, i fòsfor.
L'all de de l'antiguitat
- L’all és esmentat en manuscrits de 5.000 anys d’antiguitat.
- Els egipcis ho tenien en la seva farmaciola.
- Els babilonis l’usaven per a la lepra i els indis el segueixen usant avui.
- Utilitzat pels metges grecs, per l’exèrcit romà, per fenicis i per víkings.
- A la Xina i el Japó s’usa des de fa segles per combatre la hipertensió.
- En l’Edat Mitjana moltes famílies van sobreviure a les grans plagues gràcies a ell.
- També en la 2a Guerra Mundial va ser utilitzat pels metges per curar ferides
Propietats de l'all
Però l’ús de l’all no és només una cosa cultural. Existeixen nombrosos estudis que recolzen els beneficis de l’all en múltiples àrees de la nostra salut. Només en l’all s’han trobat més de 100 compostos fitoquímics. I una de les principals raons de la seva activitat és la seua capacitat precursora de l’alicina; Aquesta substància és una de les millors antioxidants vegetals que existeix.
S’ha demostrat efectivitat sobre el nostre organisme en els següents símptomes i malalties:
- Al·lèrgia
- Arteriosclerosi.
- Artritis.
- Asma.
- Bronquitis, i altres infeccions respiratòries.
- Càncer.
- Catarro.
- Cor com a protector cardiovascular.
- Colesterol.
- Diabetis.
- Diarrea.
- Restrenyiment.
- Grip.
- Fetge (Protegeix i enforteix les funcions del fetge)
- Hipertensió.
- Herpes. (Inhibeix el desenvolupament del mateix)
- Inflamació.
- Cucs i Tenias.
- Meningitis. La Universitat d’Oklahoma va demostrar que l’all inhibeix el creixement d’algun dels fongs causants de la meningitis.
- Pell.
- Reumatisme.
- Refredats (Es pateixen menys refredats amb suplements d’all).
- Sida. Les universitats americanes han estudiat el benefici de l’all a Pacients amb SIDA, causa del seu efecte estimulant del sistema immunològic.
- Trastorns digestius (neteja les putrefaccions).
- Trombosi (L’all impedeix la formació de coàguls en la sang).
- Tuberculosi (Inhibeix el creixement dels bacteris causants de la tuberculosi).
- Úlceres.
És digne de ressaltar que s’ha demostrat que l’all pot protegir contra 14 tipus de càncers diferents. Estimula el sistema immunològic corporal incrementant el nombre de macròfags i limfòcits, els quals destrueixen les cèl·lules canceroses.
És curiós que en el districte xinès de Cansghan tinguin una de les taxes de càncer més baixes del món. Això es deu al fet que consumeixen 20 gr. d’all diaris.
Les universitats americanes i japoneses han demostrat que aquest efecte anticancerigen és possible també en casos de càncer de còlon i pell.
Alguns pacients amb tumors malignes han aconseguit disminuir la mida dels tumors després d’ingerir suplements d’all durant diverses setmanes.
Com multiplicar les seves propietats
Si l’ús i les propietats de l’all són conegudes per la major part de la població, potser no es conega tant l’All Negre. Este all no és una varietat de l’all comú sinó el mateix all tractat de forma enzimàtica per multiplicar les seues propietats.
L’all negre va començar a usar-se a Corea, i cada vegada s’està popularitzant més en occident pels seus avantatges respecte a l’ús de l’all cru.
Perquè l’all es processe i es converteixca en negre és necessari un procés enzimàtic que es produeix a uns 70º Celsius durant 30 a 40 dies. Després és airejat perquè s’oxigene almenys durant altres 30 dies. En este procés l’all no només canvia de color sinó que, perd el seu sabor picant, no repeteix quan es consumeix i s’aconsegueix un suau gust de regalèssia.
L’interessant és que s’aconsegueix que l’all negre sigui 10 vegades més antioxidant que l’all comú i que tingui una alta concentració de compostos ensofrats. Els compostos picants de l’all es transformen de forma natural en S-alil-cisteïna i S-alil-mercapto-cisteïna que tenen efectes protectors contra la inflamació, la malaltia cardiovascular i el càncer.
L’all negre s’usa com a condiment a la cuina asiàtica per elaborar salses, condiments, galetes i pa. Es pot utilitzar també per a pasta, arrossos, amanides i amaniments.
No obstant això, la forma més comuna d’usar-lo és prendre dues o tres dents al dia abans dels àpats.
Finalment, és bo saber que l’all negre es conserva bé durant els 12 primers mesos després de la seua fermentació.
