En total, són 260.000 establiments els que es comptabilitzen al llarg i ample de la geografia espanyola, amb una relació d'un bar per cada 175 persones, la major densitat del món. Ni els Estats Units ni la Xina superen aquesta ràtio per persona i aquí no es comptabilitzen molts bars que no apareixen en cap registre, ja sigui per omissió o per il·legalitats.
Segons l'últim informe de Nielsen, sis de cada deu locals es corresponen amb l'anomenat bar de tota la vida, amb més de 15 anys a l'esquena. Alguns ho trien per la proximitat a la feina, per conèixer el propietari, altres per tenir un lloc sagrat a la barra, perquè posen una tapa gratis o el televisor és gran per veure el futbol o, simplement, perquè se senten com a casa. Una de les conseqüències de la crisi i el ressò encara preval és que els espanyols vam sortir menys de nit. I és que l'oci nocturn ha estat un dels segments més castigats en els últims anys, tant com que la despesa mensual en copes va baixar dels 95 euros el 2009 als 67 euros el 2015. En l'actualitat, es va més al bar de dia que a la discoteca de nit.
I és que Espanya segueix sent país de bars. Quan s'ha vist que la butxaca està una mica millor, les dades confirmen que de seguida es torna a sortir. Molts bars estan preparats per saciar les noves exigències dels consumidors millennials: un consumidor connectat permanentment, que busca preu i experiència, s'informa prèviament a Internet i comparteix la seva impressió després en xarxes socials. Altres en canvi, no saben qui són els millennials, no tenen connexió wifi, el preu del cafè amb llet és el mateix des que es va deixar la pesseta i només esperen donar el bon dia al client de tota la vida. Si alguna cosa queda clara és que hi ha un bar per a cada perfil de persona. I ho diuen els números.
FLIPA!!
