Els 10 secrets per fer la pasta perfecta

La quantitat d'aigua: Hem de fer servir 1 litre d'aigua per cada 100 grs. de pasta, perquè es rehidrati bé i no s'enganxi. L'olla ha de ser gran, ja que la pasta cuinant augmenta el seu volum, i l'aigua no ha d'omplir mai més de les 2/3 parts de l'olla, perquè en cas contrari al bullir, sobreeixirà.
Fes-ho bé! Carallot!! Ja et veig amb tota l'aigua sobreeixint!! Imbècil!


La sal: La proporció adequada de sal gruixuda, és de 12-15 grams per cada litre d'aigua. La sal s'afegeix quan l'aigua bull, perquè l'aigua salada bull a una temperatura més alta, de manera que triga més a entrar en ebullició. Burro!!


Quan ficar-hi la pasta: La pasta es tira a l'aigua després que la sal s'hagi dissolt. Tirem tota la pasta d'una vegada i remenem de seguida perquè no s'enganxi. Mantenim el foc ben alt fins que l'aigua torni a bullir, i en aquest moment el baixem una mica perquè no vessi, però no massa, perquè ha de continuar bullint. Per tot el temps de cocció, deixem l'olla destapada, i girem de tant en tant. Se t'ha d'explicar tot...


L'oli: Per a alguns tipus de pasta seca, sobretot les llargues, i per a la pasta fresca, és aconsellable fer a l'aigua un fil d'oli d'oliva extra verge, per evitar que la pasta s'enganxi durant la cocció. S'ha de ser primmirat!!!


Temps de cocció: Convé sempre seguir les indicacions contingudes en l'envàs, però és sempre aconsellable provar la pasta 1 minut abans del temps suggerit, per evitar que es passi. El temps de cocció s'ha de mesurar des del moment en què l'aigua torna a bullir, pel que és important mantenir el foc alt fins a aquest moment perquè la pasta no estigui massa temps a l'aigua abans que bulli. I sembla fàcil bullir pasta.... Carallot!


Al Dente: La bona pasta es menja al dente, encara que a alguns no els agrada la pasta "durita". Si si, i dic "durita" per tots aquests "señoritos" que són tant "finos".... ehhh. Bé seguim, per aconseguir una pasta al dente, a més de controlar el temps de cocció, tot just la pasta tindrà la consistència desitjada, hem d'apagar el foc i tirar un got d'aigua freda a l'aigua per aturar la cocció, i després colar immediatament. És aconsellable colar la pasta al dente per dos motius: absorbint una quantitat menor d'aigua resulta més digerible i saborosa. A més si la recepta indica que la pasta ha de ser gratinada al forn o barrejada a la paella amb la salsa, és millor que estigui una mica crua perquè continuarà la cocció al forn o la paella.


La salsa: Si heu preparat una salsa que ha de ser barrejada a la pasta a la paella, és millor deixar una mica de l'aigua de cocció perquè la pasta i la salsa s'uneixin millor. Si feu servir una salsa que es tira per sobre, com la clàssica bolonyesa, condimenteu la pasta amb una mica de salsa i la resta serviu molt calent en una salsera, perquè cada comensal la afegiu al seu plat. Si posem tota la salsa sobre la pasta, correm dos riscos: que la salsa es quedi tota en el fons de la font, o que la pasta absorbeixi massa i es quedi una mica seca. Si és millor, menys feina per tu que espavilin els altres cony!


Mantenir la calor: La pasta es refreda molt ràpid, pel que és aconsellable escalfar els plats i la font, perquè mantingui la temperatura per més temps. Per fer-ho n'hi ha prou amb colar la pasta damunt d'ells, perquè l'aigua bullint caigui sobre la font o els plats. Després els agafem amb compte (estaran molt calents), els eixuguem amb paper de cuina i ja estan preparats per utilitzar. A més aprofitem l'energia de l'aigua calenta!!! Eh rates!!!


El formatge: El formatge ha de ser agregat després que la pasta hagi absorbit una mica la salsa. També podem portar-lo a la taula a part, perquè cadascú se serveixi en el seu plat. L'ideal és ratllar en el moment, perquè no s'assequi i es desfasi millor amb la pasta i la salsa. Collons, cada un es ratlla el seu tu!!!


Pasta freda: La pasta també és un orgasme freda, en amanida, però cal que estigui al dente, en cas contrari s'enganxa i s'absorbeix massa oli al condimentar. Si utilitzeu la pasta freda, després de colar heu passar immediatament per aigua freda. D'aquesta manera a més de tallar la cocció, s'elimina alguna cosa del midó que és el que fa que la pasta s'enganxi. Si no l'aneu a condimentar en el moment, poseu-li una mica d'oli perquè no s'enganxi.


Facilíssim!!! Vinga tots a fer pasta mal parits!

Taverna Cal Músic

Puntuació: 8
 
Preu mitjà: 12€ menú migdia
 
St. Josep Sol d'Isern, 3 , Figueres

El dia de la diada de Sant Jordi, vam decidir no quedar-nos a prop de casa, ni endinsar-nos en la multitud de gent que voltava per la ciutat Comtal, així que vam agafar el cotxe, i vam anar a petar a Figueres!! 
Anàvem amb un objectiu ben clar: anar a dinar a la Taverna Cal Músic!!

No sé si us sonarà el nom del local, o el del cuiner: Marc Joli. Finalista del programa televisiu TopChef, que ja fa uns mesos va finalitzar.

Bé, doncs anem al tema. Per començar, s'ha de dir que, ja sabíem que en un dia especial per la festivitat (i ensopegar que també era dijous, i com al 99% dels restaurants fan paella d'arròs); estaria a rebentar de gent, i evidentment, ho estava! Realment sobrepassats de feina, però sense perdre els nervis ni la compostura, "chapeau"!

Feien un menú de migdia per 12€! I sense pensar-ho, vam saber que seria la millor opció. Només vam tenir que escollir els primers plats, perquè de segon, ja era evident que ens fotriem una paelleta!!

Així doncs, vam acabar demanant:

Salmorejo amb dauets de pernil: fresquet i lleuger, i sobretot, molt i molt fi... Estava tremendo!! Ni li faltava, ni li sobrava res de res. Senzill, però boníssim! Aquestes coses, semblen fàcils, però fer-les com toca, no en sap tothom! Teta fina!!

Amanida amb formatge de cabra: Típica amanida de barreja d'enciams, però amb una espècie de vinagreta de fruits vermells agelatinada que l'endolcia , i amb pinyonets i trossets de nous que li donaven sabor. El formatge de cabra estava marcat a la planxa, cosa que el feia irresistible!! Total, una amanideta del tot correcta!!

...i seguidament, el més esperat: 

Una paella d'arròs, que te la porten a la taula, i tu mateix te la serveixes!! Cosa que, tot i no haver-nos trobat mai, amb el fet de, que si te la porten, te la serveixen; la veritat és que es totalment preferible com ho fan aquí. T'ho poses quan vols, del cantó que vols, més, menys; com si fossis a casa teva!

I  a veure senyors i senyores..., perquè aquesta paella, ull eh! ull!! És, atenció!!, la millor paella que hem  menjat en un restaurant!! De veritat. Estava perfecte... El gra, al punt. Ni seca, ni caldosa. Ni sosa, ni salada. Sublim... 
I el millor de tot, és, que era de menú! Amb el preu que estàvem pagant, ens estàvem fotent un arròs que no ens ho creiem! Tot i que, com que per algun lloc havien de retallar, només hi havia un musclo per a cadascú i dos pobres cries d'escamarlar, i també trossets de sèpia que se't desfeia a la boca... Però això si, boníssim també eh! 
Sort que teníem la paella sobre la taula, perquè no vam deixar ni una engruna! Vam escurar, rascar, llepar, sucar,... ufff!! 

I ens vam entretenir tant rellapant la paella, que pràcticament es van exhaurir les existències dels postres, i pràcticament no vam escollir-los nosaltres, sinó van ser ells els que ens van escollir: 

Flam de formatge Mascarpone: Suau, tendre, turgent!! Mmm..Com uns bons p.. Molt bo!!

Rosa de Sant Jordi: Que eren petitones, i tenien una base de pa de pessic, i estaven fetes de mousse de iogurt i melmelada de gerds. I evidentment, tot recobert per una xocolata blanca amb tint vermell en forma de rosa! Postre petit, però contundent i brutal! Era una bombaaa!! 

I per sorpresa final! Ens van obsequiar amb un postre extra! Un pastisset de pasta de full i nata molt bò també. 
Cal destacar, que els postres se'ls fan ells; ja que apart del restaurant, aquest nano també porta una pastisseria just al carrer del davant del restaurant!

PD: ull amb el pa!! Està tremendament boníssim!! 

Consell pel Criticat: Hi havia molta feina, i als cambrers, força joves, se'ls veia concentrats i eficients.
Això si, creiem que de massa correctes que volien ser, eren massa seriosos. Amb quatre somriures la cosa guanyaria molt més, encara. 
El Marc, i flamant finalista de Top Chef, per la nostra agradable sorpresa, és l'encarregat de prendre nota del menjar, i també serveix els postres. Vaja, que vam veure també, que feia de tot, i que no se li cauen els anells per res. No va de crack, ni se l'hi han pujat els fums de res. Va tenir l'amabilitat de parlar un parell de minuts amb nosaltres, (i fins i tot, ens vam poder fotografiar amb ell); se li nota que la fama no li va, ni la busca. Se'l veu molt senzill, proper i molt sincer. Un tio, de 10! 
Ha sigut una molt bona experiència en un local que es respira molt bon ambient, i de segur que hi tornarem. Però a provar, les delicatessen que hi tenen a la carta, que n'hi ha, i moltes!!, i que ens morim de ganes de provar!!!

Puntuació:
 
Neteja:  8

Atenció: 8

Menjar: 8 Plàtans.

Total: 8 Plàtans.

LES MILLORS CANÇONS PER CUINAR

Avui us donem alguns consells musicals, per acompanyar-vos quan entreu a la cuina, i que us ajudaran a aconseguir receptes dignes d'un CRITIPLATAN.




-Plats de pasta. “La Tarantela”

-Creps: “La vie en Rose”, Edith Piaf

-Hamburgueses:  “He Ho Let’s Go”, Ramones

-Pollastre al curry : “Jai Ho”, BSO Slumdog Millionaire

- Postres :  “Sugar Sugar”, The Archies

- Fish and Chips: “London Calling”, The Clash

Si teniu alguna combinació més de plat/cançó, endavant comenteu! Sense por!!